Rolf Tarrach i Siegel

Rolf Tarrach i Siegel

Nom original	(es) Rolf Tarrach Siegel
Biografia
Naixement	24 febrer 1948 (76 anys) València
President Consell Superior d'Investigacions Científiques
2000 – 2003 ← César Nombela Cano – Emilio Lora-Tamayo →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Director de tesi	Pere Pascual i de Sans
Activitat
Camp de treball	Teoria quàntica de camps, mecànica quàntica, ordinador quàntic, física i física teòrica
Ocupació	físic teòric, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de València Universitat de Barcelona Universitat de Luxemburg
Partit	Volt Europa
Membre de	Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2004–)
Obra
Estudiant doctoral	Guifré Vidal Bonafont i Cristina Manuel (en)
Premis
(2017)  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja (2015)  gran oficial de l'Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg (1996)  Medalla Narcís Monturiol  doctor honoris causa per la Universitat Estatal de Sant Petersburg  Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Rolf Tarrach i Siegel (València, 1948) és un catedràtic de física teòrica, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (2000-2003), rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2014) i president de l'Associació Europea d'Universitats (2015-2019).

El 1970 es llicencià en física a la Universitat de València. Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona, Tarrach va ser catedràtic de física teòrica a les Universitats de València i Barcelona, on ha exercit nombrosos càrrecs acadèmics com a vicerector de la UB (1990-1994) i degà de la Facultat de Física (1996-1998). Ha estat també assessor en matèria científica de la Generalitat de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i ha fet diverses estades al CERN. Està especialitzat en teoria quàntica de camps, teoria de partícules elementals, mecànica quàntica i teoria quàntica de la informació.

Va ser President del CSIC entre 2000 i 2003, quan va dimitir per discrepàncies amb la política duta a terme pel Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Espanya. Des de 2005 fins al 2014 va ser rector de la Universitat de Luxemburg.

En possessió de la Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi i de l'Encomana de l'Orde d'Isabel la Catòlica, ha estat guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals, i és doctor «Honoris causa» per la Universitat de Sant Petersburg. Des de 1993 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i des de 2004 de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1980 va rebre el Premi Eduard Fontserè de l'IEC. El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per les contribucions a la teoria quàntica de camps i en particular a la teoria de les interaccions fortes de les partícules elementals, i també per l'activitat formativa, divulgativa i organitzativa associades a aquestes investigacions.

Obres

• P. Pascual i R. Tarrach, QCD: renormalization for the practitioner, Berlín, Springer, 1984,

Enllaços externs

• Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. al web del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
• Entrevista al Dr. Rolf Tarrach i Siegel.
• Biografia Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine. al web del RACAB.