Romano Bonaventura
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII Roma |
| Mort | 20 febrer 1243 Roma |
| Cardenal | |
| 1216 – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
 | |
Romano Frangipani, també conegut amb els noms Romano de Sant'Angelo, Romano Bonaventura o Romano Papareschi, (Roma, ? - 20 de febrer de 1243) va ser un cardenal italià del segle xiii. Va ser legat del papa Honori III i preceptor del jove Lluís IX, rei de França.
Un dels noms amb el que se'l coneix, Papareschi, suggereix que provenia d'una família romana del rione Trastevere, sorgida de Gregorio Papareschi (m. 1143).
Romano Frangipani es va formar com a jurista.[1] Va ser nomenat cardenal-diaca de Sant'Angelo in Pescheria, a Roma, per Innocenci III el 1216.[2] Honori III el va enviar com a legat a França per assegurar la presència pontifícia a la croada reial del Llenguadoc el 1226. Va ser l'artífex de la celebració del Concili de Bourges (1225),[3] que va condemnar a Ramon VII de Tolosa i va posar les bases de la intervenció reial en l'afer albigès.[4] Després va romandre a França i va exercir influència sobre Blanca de Castella; Frangipani era un diplomàtic molt hàbil, i la regenta de França el va cridar per dirigir les negociacions amb Ramon VII, que van portar al Tractat de París de 1229.
Va ser vicari de Roma, probablement entre 1227 i 1230, legat a Anglaterra i governador de la Campània i la Marittima.[5] També va ser bisbe de Porto-Santa Rufina de 1231 a 1243 i arxipreste de la basílica de Santa Maria Major de Roma. Va morir a Roma el 1243 durant la seu vacant que va conduir a l'elecció d'Innocenci IV.[1]
El cardenal Bonaventura va participar en l'elecció de quatre papesː Honori III el 1216, Gregori IX el 1227, Celestí IV el 1241 i Innocenci IV de 1241-1243.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miranda, Salvador. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Romano Bonaventura» (en anglès). Universitat Internacional de Florida. [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ Strayer, 1992, p. 128.
- ↑ Roquebert, 1986, p. 366.
- ↑ Strayer, 1992, p. 128-129.
- ↑ Cardella, 1792, p. 218.
Bibliografia
[modifica]- Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa (en italià). vol, I, part. 2. Roma: Stamperia Pagliarini, 1792, p. 218-219.
- Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.
- Strayer, Joseph R. The Albigensian Crusades (en anglès). University of Michigan Press, 1992 (Ann Arbor Paperbacks). ISBN 978-0472064762.