Roland Richardson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Roland George Dwight Richardson  14 maig 1878 Dartmouth (Canadà) |
| Mort | 17 juliol 1949 (71 anys) South River Lake (Canadà) |
| Sepultura | Cementiri Camp Hill (Halifax) 44° 38′ 34″ N, 63° 35′ 10″ O / 44.6428°N,63.5861°O |
| Formació | Universitat de Göttingen (1908–1909) Universitat Yale (1902–1903) Universitat d'Acadia (1896–1898) |
| Tesi acadèmica | Improper multiple integrals (1906 ) |
| Director de tesi | James Pierpont |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Brown (1909–1942) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Louise Janet MacHattie |
| Pares | George Josiah Richardson i Rebecca Archibald Newcomb |
 | |
Roland Richardson (Dartmouth, 14 de maig de 1878 - South River Lake, 17 de juliol de 1949) va ser un matemàtic canadenc que va treballar als Estats Units.
Vida i Obra
[modifica]Richardson es va graduar a la universitat d'Acàdia el 1898. Els anys següents va ser professor a les escoles de Margaretsville i Westport, de la qual també va ser director.[1] El 1903 va ingressar a la universitat Yale on va obtenir el doctorat en matemàtiques el 1906 sota la direcció de James Pierpont.[2] El curs 1908-1909 va estar ampliant estudis a la universitat de Göttingen en la qual va conèixer Richard Courant, deu anys més jove, però ja assistent de David Hilbert.[3]
A partir de 1909 va ser professor de la universitat de Brown, en la qual va ser degà de l'escola de graduats i cap del departament de matemàtiques.[4] Es va jubilar el 1948. A més, va ser secretari de la Societat Americana de Matemàtiques des de 1921 fins a 1940,[5] càrrec des del qual va promoure la immigració de matemàtics jueus que fugien de l'Alemanya nazi.[6] Va ser ell qui va portar a Brown matemàtics de la talla de Hans Lewy, Otto Neugebauer, William Feller i William Prager.[7] La seva tasca a Brown també va ser important, revitalitzant el departament i l'escola de graduats, cosa que va fer que a partir de 1928 disminuís la seva producció científica ja que havia de dedicar molt de temps a les activitats acadèmiques i organitzatives.[8]
Richardson va publicar unes trenta-cinc obres, les primeres de les quals, seguint el seu mestre Pierpont, van ser sobre integració de uncions de variable real. Després de la seva estança a Göttingen es va interessar per la teoria de Sturm-Liouville[9][10] i pels teoremes sobre l'oscil·lació de les solucions de les equacions diferencials lineals de segon ordre.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Archibald, 1938, p. 103.
- ↑ Archibald, 1950, p. 256.
- ↑ Reid, 1996, p. 227.
- ↑ Archibald, 1938, p. 104.
- ↑ Reingold, 1988, p. 179.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 283.
- ↑ Reid, 1996, p. 227-228.
- ↑ Archibald, 1950, p. 262.
- ↑ Mingarelli, 1992, p. 83.
- ↑ Binding i Volkmer, 1992, p. 337 i ss.
- ↑ Archibald, 1950, p. 258.
Bibliografia
[modifica]- Archibald, Raymond Clare. A Semicentennial History of the American Mathematical Society, 1888-1938 (en anglès). American Mathematical Society, 1938.
- Archibald, Raymond Clare «R. G. D. Richardson, 1878−1949» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 3, 1950, pàg. 256-265. ISSN: 0002-9904.
- Binding, Paul; Volkmer, Hans «On a problem of R. G. D. Richardson» (en anglès). Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, Vol. 35, Num. 3, 1992, pàg. 337-348. DOI: 10.1017/S0013091500005630. ISSN: 0013-0915.
- Mingarelli, Angelo B. «Sturm-Liouville Problems and Hammerstein Oerators» (en anglès). The Journal of Integral Equations and Applications, Vol. 4, Num. 1, 1992, pàg. 83-88. ISSN: 0897-3962.
- Reid, Constance. Courant (en anglès). Springer, 1996. ISBN 978-0-387-21626-3.
- Reingold, Nathan. «Refugee Mathematicians in the United States of America, 1933-1941: Reception and Reaction». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America (en anglès). American Mathematical Society, 1988, p. 175-200. ISBN 0-8218-0124-4.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roland Richardson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)