Vés al contingut

Ronda del Mig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ronda General Mitre)
Infotaula de vial urbàRonda del Mig

La Travessera de Dalt a l'alçada del carrer Escorial Modifica el valor a Wikidata
Tipusavinguda Modifica el valor a Wikidata
Epònimpart central Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaHorta-Guinardó (Barcelonès), Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès), les Corts (Barcelonès) i Sants-Montjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
Traçat de la via

La Ronda del Mig, originàriament Primer Cinturó de Ronda,[1] és una via ràpida de Barcelona que discorre entre la Ronda del Litoral i l'Avinguda Meridiana.

Va ser concebuda al pla d'enllaços de Barcelona de 1907, obra de l'urbanista tolosà Léon Jaussely, si bé la seva execució, amb modificacions importants, s'ha anat allargant gairebé tot el segle xx.[1] En la planificació de l'Ajuntament a la dècada de 1970, es preveia la seva continuïtat des del Guinardó fins al mar, passant per la Sagrera i l'actual Rambla de Prim[1] o bé per la Via Trajana i Ronda de Sant Ramon de Penyafort.[2]

Recorregut

[modifica]

Està formada pels següents vials:[3]

La ronda està soterrada entre la plaça d'Ildefons Cerdà i la cruïlla amb el carrer de Mejía Lequerica, i entre la plaça de Prat de la Riba i el carrer del Doctor Fleming, així com un petit tram entre els carrers de l'Escorial i de Sardenya i els passos sota les places de Maria Cristina i de Lesseps (el que hi havia sota el carrer de Muntaner ha estat eliminat).[4] Entre els carrers de Padilla i de Cartagena, la ronda discorria sobre un viaducte doble, el qual va ser enderrocat el 2009.[5]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Brau, 1973.
  2. Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona. Programa de Actuación Municipal (PAM) 1969-1974. 
  3. «Mig, ronda del». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Bacelona.
  4. Fischer, Alex R. «La Ronda del Mig, al completo». El Periódico de Catalunya.
  5. «El viaducte que dividia el Guinardó ja és història». El Periódico de Catalunya, 25-08-2009.

Bibliografia

[modifica]