Rosa Brines i Sirerol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965  (58/59 anys)Simat de la Valldigna (la Safor) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, realitzadora de documentals, directora de cinema |
| |
Rosa Brines (Simat de la Valldigna, La Safor, 1965) és una periodista i presentadora de televisió valenciana.
Biografia
[modifica]Va ser un dels primers rostres de Canal Nou, on va presentar durant anys l'informatiu Notícies 9. El 1997, després de l'arribada del PP a la Generalitat Valenciana, i a la direcció de TVV, va ser destinada al segon canal de l'ens públic (llavors Punt 2). Aquí va presentar i coordinar el programa Solidaris, dedicat al món del voluntariat i les ONG, primer espai d'aquestes característiques a l'Estat espanyol i que ha rebut nombrosos premis (UNICEF, Conselleria de Benestar Social, Rotary Club, Creu Roja o el premi CREFAT.[1]
Ha realitzat col·laboracions per a la ràdio i la prensa.[2] És autora del llibre d'entrevistes Públicas confesiones (1996),[3] i d'un capítol del llibre Medios periodísticos, cooperación y acción humanitaria: relaciones imposibles? d'Eloísa Nos Aldás (2002). Abans del tancament de RTVV el novembre de 2013, ja havía fet la seua primera incursió en la direcció de documentals històrics, amb Mauthausen-Gusen: La memòria (2009).[4][5] És membre de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.[6]
Obres
[modifica]A partir de 2013 es dedica ja de ple als documentals històrics i de memòria democràtica, especialment destinats a l'àmbit educatiu. Va dirigir i guionitzar els documentals Operació Stanbrook. Viatge a l'exili algerià, 75 anys després (2014),[7] La Mirada de Siegfried [8](2016)[9] i Fills del Silenci (2017).[10]
Des del 2019 realitza habitualment entrevistes de memòria històrica dins del projecte La nostra memòria, de la Diputació de Valencia[11] i darrerament ha dirigit i guionitzat La amarga derrota de la República (2020).[12][13] i Els àngels caiguts, el 2021.[14] El Paranimf de la Laboral de Gijón, en un programa integrat al Festival Internacional de Cine de Gijón, ha dedicat un especial a aquestes dues obres.[15]
En 2022 va realitzar la producció executiva del documental Cartes robades. Els papers de Manises[16] per a l'Ajuntament de Manises en col·laboració amb la Fundación Movimiento Ciudadano.[17] També va dirigir i guionitzar L'últim tren de Bouarfa[18] sobre l'exili republicà al nord d'Àfrica, una documental que va formar part de l'exposició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Escriptors valencians de l'exili.[19] És autora tanmateix del capítol El nord d'Àfrica: els altres exiliats de l'obra La pàtria llunyana (2024),[20] una publicació nascuda arran de la citada exposició. En 2023 va dirigir i guionitzar El arte de conservar la memoria[21] per a la Diputació de València en el marc de l'exposició de L'ETNO,[22] Las fosas del franquismo.[23] El 2024 ha coordinat i comissariat l'exposició itinerant Contra Hitler. La huella valenciana en la Segunda Guerra Mundial,[24] per a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Referències
[modifica]- ↑ «premi CREFAT Reina Sofia Contra les Drogues». CREFAT.
- ↑ Valencia Plaza, Ediciones Plaza. «Ramón Jáuregui: “El gran reto de nuestra sociedad es hacer compatible productividad y cohesión social”» (en castellà).
- ↑ Publicas Confesiones 1996. Rosa Brines I.S.B.N. 84-605-0302-X
- ↑ Ruiz, Magdalena «Retorno a Mauthausen» (en castellà). El País, 07-05-2010 [Consulta: 12 octubre 2012].
- ↑ Eloísa Nos Aldás. Medios periodísticos, cooperación y acción humanitaria: relaciones imposibles?. Icaria Editorial, 2002, p. 223–. ISBN 978-84-7426-590-3.
- ↑ «Reial Societat Econòmica d'Amics del Pais».
- ↑ Eixam Edicions - Llibreria. «OPERACIÓ STANBROOK - DOCUMENTAL», 01-08-2022. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Facultat Geografia i Història UV. «La mirada de Siegfried.», 25-07-2017. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «"La mirada de Sigfried"».
- ↑ Levante-EMV «Presentan el documental «Fills del silenci» de Rosa Brines en Xàtiva». Levante.
- ↑ «Protagonistas – Memòria històrica» (en espanyol europeu). [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ Alicante Plaza, Ediciones Plaza. «'La amarga derrota de la República', con sello 'eldense', en el Festival de Cine y Televisión de León» (en castellà).
- ↑ FVMP. «LA AMARGA DERROTA DE LA REPÚBLICA», 29-01-2021. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Generalitat Valenciana. «Los ángeles caídos. El fanatismo de los psiquiatras de Franco», 21-05-2021. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Sesión especial: Rosa Brines» (en castellà), 10-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Movimiento Ciudadano» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Movimiento Ciudadano» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Rosa Brines: “‘L’últim tren de Bouarfa’ pretende que los exiliados y exiliadas sean reconocidos y reparados, moralmente al menos, igual que los republicanos de los campos franceses y nazis” – Casa Mediterráneo | Institución pública para el conocimiento mutuo entre España los países mediterráneos» (en espanyol europeu). [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «La AVL inaugura la exposición «Escriptors valencians de l’exili» en el Centre Cultural La Nau» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Press, Europa. «La AVL presenta las publicaciones de los escritores valencianos del exilio», 09-02-2024. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Memoria historica. «El Arte de Conservar la Memoria. Subtítulos en Valenciano», 25-09-2023. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ «Las Fosas del Franquismo | L'ETNO». [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Marco, Lucas. «Así se restauran la ropa y los objetos de los fusilados en las fosas comunes del franquismo: "Se debía rescatar y salvar"» (en castellà), 10-12-2023. [Consulta: 31 octubre 2024].
- ↑ Redacció. «El Molí de Riba-roja acull 'Contra Hitler. La huella valenciana en la Segunda Guerra Mundial' del 6 al 27 de març», 14-02-2024. [Consulta: 31 octubre 2024].