Vés al contingut

Rosa Maria Piñol i Soler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rosa Maria Piñol)
Plantilla:Infotaula personaRosa Maria Piñol i Soler
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrítica d'art, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Vanguardia (1983–2015)
Avui (1980–1983) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rosa Maria Piñol i Soler (Barcelona, 1950 - 8 d'agost de 2021) fou una periodista cultural catalana.

De jove va treballar un parell d'anys a la revista Cavall Fort, fent de secretària de direcció, al costat d'Albert Jané.[1] Posteriorment va estudiar periodisme al CICF.

Va començar la seva trajectòria professional treballant al Diario Femenino de Sebastià Auger, on va començar fent l'horòscop i la secció de cartes al director i on posteriorment va rebre l'encàrrec del llavors director Ramón Solanes, de coordinar una pàgina en català al diari.[1]

Va treballar al diari Avui des del seu naixement, primer amb temes sobre Barcelona i ensenyament i, a partir del 1980, a la secció de cultura.[2] El 1983 va entrar a formar part de La Vanguardia com a redactora de cultura i s'especialitzà en literatura i cultura catalanes.[2] El setembre del 2010, amb el naixement de la versió en català del diari, va formar part de l'equip lingüístico-periodístic que es va encarregar preparar aquesta edició.[2] El 1992 va rebre el Premi Atlàntida, atorgat pel Gremi d'Editors de Catalunya.[2] El 2012 va signar el manifest Crida a la Catalunya Federalista i d'Esquerres.[3] Es va jubilar el 2015, any en què va rebre el Premi Trajectòria, amb Lluís Bonada, i el Memorial Pere Rodeja, per la seva «llarga i consolidada trajectòria dedicada al món del periodisme cultural, així com el clar interès per la tasca dels llibreters i de les llibreries».[4]

Obra publicada

[modifica]
  • Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra, recull de Rosa Maria Piñol (La Campana, 1991)

Referències

[modifica]