Rosa-Creu
(de) Rosenkreuzer  | |
 | |
| Epònim | Rosa Creu |
|---|---|
| Història | |
| Fundador | Christian Rosenkreuz |
La Rosa-Creu o Rosacreu és una societat secreta que es va difondre a partir d'Alemanya durant el segle xvii, amb el propòsit d'intervenir pacíficament i secretament en el món per establir la pau i una religió comuna.[1] Professa un cristianisme de caràcter esotèric[2] amb elements alquímics, hermètics, gnòstics i cabalístics, i és simbolitzada per una creu i una o diverses roses sobreposades. Se sol anomenar els seus adeptes "rosacreus" o "rosicrucians".
Breu història
[modifica]La societat va ser creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreutz (que hauria viscut, segons els autors, entre els segles xiii i xv), però no se'n divulgà l'existència fins a la primeria del segle xvii,[1] amb la publicació de les obres Fama Fraternitatis Rosae Crucis (1614), Confessio Fraternitatis (1615) i Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreutz (Les noces químiques de Cristià Rosacreu, 1616), atribuïdes al teòleg protestant Johann Valentin Andreae (1586-1654). També va ser propagada en obres de l'humanista anglès Robert Fludd (1574-1637).
Des del 1622 els membres de la Rosa-Creu es van fer notar a París i aviat n'hi hagué a Viena i en altres punts de l'Europa central, als Països Baixos i a Anglaterra.[1] Posteriorment la francmaçoneria en va adoptar conceptes i símbols, com per exemple el d'anomenar príncep de la Rosa-Creu el 18è grau dels 33 de què consta el ritu escocès.[1]
Grups a l'època moderna
[modifica]Durant els segles xviii i xix es van constituir nombroses societats que es reivindicaven seguidores de la Rosa-Creu, com la Fraternitas Rosae Crucis, l'Orde Cabalístic de la Rosa-Creu, l'Orde Místic del Temple de la Rosa-Creu, l'Orde de la Rosa-Creu d'Or d'on sorgí l'Orde Hermètic de l'Alba Daurada, l'Antiquus Mysticusque Ordo Rosae Crucis (AMORC) o The Rosicrucian Fellowship.
Cal fer especial esment de l'Orde de la Rosa-Creu Catòlica i Estètica del Temple i el Graal, una variant creada per Joséphin Péladan (que es feia dir Sâr Mérodak J. P.) i per a la qual el músic Erik Satie va compondre i tocar com a "mestre de la capella" per als Salons Rosa-Creu que Péladan organitzava a la Galérie Durand-Ruel, a Paris.
Actualment encara hi ha diverses branques en activitat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rosa-Creu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Skogstrom, Jan (2001), Some Comparisons Between Exoteric & Esoteric Christianity Arxivat 2008-02-09 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- Podcast de l'emissió d'Andreas Faber-Kaiser Sintonia Alfa – Els Rosacreus, a Catalunya Ràdio (1991)