Rosari Soto
| Biografia | |
|---|---|
| Ideologia | Valencianisme i republicanisme espanyol  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | València |
| Ocupació | escriptora, professora |
| Partit | Esquerra Republicana |
Rosari Soto (també escrit Rosario Soto) és una mestra[1] i escriptora valenciana i valencianista d'inicis del segle XX.[2]
Els seus primers textos els publica a El Mercantil Valenciano en la dècada del 1930, on demanava un monument per a Guillem Sorolla, líder de la Revolta de les Germanies.[2] A l'article, es fa el primer esment conservat del que posteriorment es coneixeria com Versió Alzira de l'Himne de l'Exposició, i arran de l'article, Bernat Bono i Barber li respondria, amigablement, en premsa.[3]
Durant la guerra civil va ser directora de la Unió de Xiques del País Valencià,[4] delegada de la CGT i secretària femenina del comité local de la Joventut d'Esquerra Republicana de València.[5]
En acabar la guerra, se li va obrir un expedient en la secció politicosocial que va servir per a fitxar-la com a enemiga del règim a causa de la publicació d'un article en la revista Nueva República de Madrid el 1937.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Información municipal. Resultado de unas oposiciones» (en castellà). Las Provincias, 12-03-1925, p. 4 [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Lacueva Lorenz, Maria. Dones & Valencianisme. Pioneres (1900-1939), 2022, p. 119. ISBN 978-84-123055-6-2 [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ Lacueva Lorenz, 2022, p. 122.
- ↑ Eureka «Si eres una chica joven y odias el fascismo, ¡ven a la Unión de Muchachas!» (en castellà). Agente Provocador, 23-07-2021 [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Lacueva Lorenz, 2022, p. 131.