Rossend Nobas i Ballbé
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841 Barcelona |
| Mort | 5 febrer 1891 (49/50 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) |
| Formació professional | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Moviment | realisme i romanticisme |
| Professors | Venanci Vallmitjana i Barbany |
| Alumnes | Frederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí, Josep Llimona i Bruguera i Josep Gamot i Llúria |
| Influències | |
| Influències en | |
| Família | |
| Germans | Narcís Nobas i Ballbé |
| Obres destacables | |
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 - Barcelona, 5 de febrer de 1891)[1] fou un orfebre i escultor català,[2] germà del fotògraf Narcís Nobas i Ballbé (1840-1893).[3] La seva obra fou realista, naturalista i virtuosa.
Biografia
[modifica]Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí, de Barcelona,[4] i Teresa Bellvé i Bartolí,[5] de Reus. Va néixer al núm. 8 del carrer dels Carders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner[6] i on ell mateix va començar a exercir tant en la fosa com en el cisellat.[7] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador Masriera, família amb la qual va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre de Frederic Masriera i Manovens.[8]
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[7] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[7]
El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[8] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[7]
Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medicina de Barcelona[7] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle xx fins a final de la Guerra Civil espanyola.
Va ser l'autor del fris dedicat a la història del treball a la casa Víctor Blajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia, 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part, ja que fou destruït en instal·lar-hi un rètol comercial.[9]
Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[10]
Va morir sobtadament d'una pneumònia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare, que morí un mes abans als 84 anys.[11][7][12]
Obres destacades
[modifica]- 1870 - Crist crucificat
- 1871 - Torero ferit (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
- 1871 - Fris a la façana de la Casa Blajot (Passeig de Gràcia 32, Barcelona)[13]
- 1872 - Bust de Cervantes[7]
- 1878 - Dona catalana
- 1879 - Bust de Marià Fortuny[7]
- 1879 - Estàtua del general Josep Cabrinetty, plaça major de Puigcerdà
- 1879 - Bustos en terracota de Cervantes, Milton i Dante ubicats al capcer de l'Editorial Montaner i Simon de Domènech i Montaner.[14]
- 1881 - Lleons per al vestíbul del Palau de la Generalitat de Catalunya[7]
- 1882 - Bust d'Aristòtil. Universitat de Barcelona
- 1882 - Sant Tomàs
- 1883 - Pas de La Dolorosa, germandat Pau i Caritat. Pamplona [15]
- 1883 - Estàtua de Mercuri. Casino Mercantil de Barcelona
- 1884 - Retrat d'Elisa Masriera. Museu Nacional d'Art de Catalunya
- 1884 - Relleu del monument a Antonio López (Barcelona)
- 1885 - Quadriga de l'Aurora, conjunt daurat que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona. D'aquest conjunt, també són obra seva els faunes.[7]
- 1888 - Monument a Rafael Casanova, situat a la Ronda Sant Pere de Barcelona
- 1888 - A Joan Güell i Ferrer. Barcelona
- s.d. Història dels progressos de la humanitat, també anomenat Història del treball.
Galeria
[modifica]-
Estàtua de Mercuri al Casino Mercantil de Barcelona -
Monument a Rafael Casanova, a Barcelona -
Fris a la Casa Víctor Blajot -
Sepultura de Rossend Nobas al cementiri del Poblenou (Barcelona), amb làpida obra de l'escultor Miquel Tusquellas Tarragó
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1891, 1322». AMCB, 05-02-1891.
- ↑ «Rossend Nobas i Ballbé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Narciso NOVAS BELLVE». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ «Pascual NOVAS». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ «Teresa Bellvé». geneanet. Brigitte Garrette.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 254.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Roca y Roca, Josep «Nota necrològica». La Vanguardia, 08-02-1891.
- ↑ 8,0 8,1 Subirachs Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, p. 140. ISBN 9788493513351.
- ↑ Llopis, Artur «La cascada del Parc de la Ciutadella». La Vanguardia, 04-08-1966, pàg. 39.
- ↑ Subirachs i Burgaya, 1994, p. 81.
- ↑ El Diluvio (edición mañana), 28-06-1891, p. 5244.
- ↑ «Defuncions 1891, núm. 102». AMCB, 04-01-1891.
- ↑ «Redescubriendo Barcelona y más allá: 21/12/2016 Casa Blajot, la antigua Sastrería Gales y la "Història dels progressos de la Humanitat" de Rossend Nobas». Redescubriendo Barcelona (blog). Ramón Sales Encinas, 08-01-2017.
- ↑ Subirachs i Burgaya, 1994, p. 135.
- ↑ «"Ten valor y confía en Dios"». Hermandad de la Paz y la Caridad.
Bibliografia
[modifica]- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- La Gran Enciclopèdia en català, volum 14. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5442-3.
- Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994 (Biblioteca Abat Oliba, volum 146). ISBN 8478265775.
