Guillaume de Rubrouck

Guillaume de Rubrouck

Nom original	(nl-be) Willem van Rubroeck
Biografia
Naixement	dècada del 1220 Rubrouck (França)
Mort	dècada del 1290 (>1293) (63/82 anys)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	explorador, religiós, escriptor de viatges, missioner, diplomàtic, escriptor, orientalista
Carrera militar
Conflicte	Setena Croada
Orde religiós	Franciscans
Obra
Obres destacables (1253) The Journey of William of Rubruk to the Eastern Parts (en)

Guillaume de Rubrouck o Willem van Ruysbroeck, també anomenat Rubruquis (Rubrouck, 1215-1295) fou un religiós franciscà i viatger medieval que fou enviat com a ambaixador davant els tàrtars i mongols pel rei Lluís IX de França.

El viatge de Guillaume de Rubrouck

Va sortir de Constantinoble el 7 de maig de 1253 i per la mar Negra va arribar als emporis comercials de Gènova a Crimea, arribant a Soldaia el 21 de maig.

Va penetrar a l'estepa russa, al kanat de Qiptxaq. Va descriure encertadament l'aspecte físic del país, dels mongols mateixos i de les seves ciutats ambulants; parlà del qumiz, la llet fermentada d'ase (beguda nacional mongola) i el vi mongol. El 31 de juliol de 1253 va arribar al campament de Sartaq, el fill de Batu Khan, al baix Volga. Sartaq era nestorià i Rubrouck fou introduït a la seva cort per un alt càrrec de la cort que també era nestorià, anomenat Coyat. Sartaq es va mostrar molt informat dels afers d'Occident. Després va seguir el viatge i va arribar al ordo (campament) de Batu, on tenia el seu tron, i romania rodejat d'una de les seves dones i diversos consellers.

Batu el va enviar al gran kan Mongke, i va travessar el riu Ural (o Yaïk) entrant a l'estepa asiàtica. Va seguir el Tchu, va passar a sis dies de Talas, va creuar l'Ili, i al nord d'aquest va passar per la ciutat d'Equius, habitada per tadjiks de llengua persa i després per Cailac (Qayaligh, propera a la moderna Kopal) on hi havia una important comunitat nestoriana junt amb una comunitat budista uigur, d'on va sortir el 30 de novembre de 1253 i va arribar a l'extrem oriental del Baikal, i d'allí va creuar la regió d'Iemil o Tarbagatai, feu dels ogodeïdes, per arribar finalment al ulus de Mongke.

El viatge de Guillaume de Rubrouck (1253-1255)

El gran kan li va donar audiència el 4 de gener de 1254. Allí va trobar una dona de nom Pacualeta, que es feia dir Lorena de Metz, que havia estat segrestada a Hongria i posada al servei d'una de les esposes nestorianes del gran kan i s'havia casat amb un arquitecte rus. Fins i tot hi va trobar a un orfebre de París, de nom Guillaume Boucher, que tenia un germà a París, i que havia estat successivament al servei de la reina vídua Sorgaqtani i del germà petit de Mongke, Ariq Boka (Arïq-böga o Arik Boka), tots dos de simpaties cristianes. Roubrouk va constatar diverses cerimònies dels nestorians, a algunes de les quals assitia el mateix gran kan.

Després el viatger va anar a Karakorum on va arribar el 5 d'abril de 1254 on fou rebut per Guillaume Boucher que estava casat amb una dona nascuda a Hongria però filla d'un musulmà, que parlava turc comà i francès. Allí també hi havia un home de nom Basili, també nascut a Hongria però fill d'un anglès, que també parlava francès i turc comà. El dia de Pasqua va assistir a la celebració a l'església nestoriana de Karakorum; a la ciutat també va registrar dues mesquites, i dotze pagodes o temples budistes o taoistes. Fou saludat pel príncep Arik Boka que li va donar la mà i li va fer el signe de la creu.

Rubrouck va assistir a una controvèrsia entre nestorians i musulmans i Arik Boka va prendre partit obertament pels primers. El 30 de maig de 1254 va assistir a una gran controvèrsia religiosa a Karakorum, en presència de tres àrbitres, i va parlar en favor de les tendències deistes (cristians i musulmans) contra els budistes.

Rubrouck va sortir de Karakorum el 18 d'agost de 1254 amb la resposta de Mongke: "No hi més que un deu al cel i un sobirà a la terra, Genguis Khan fill de deu; i en nom del cel etern i del seu representant a la terra, Mongke dona al rei de França l'orde de reconèixer el seu vassallatge envers meu". Va tardar dos mesos i sis dies en el retorn fins al Volga. Es va creuar amb el rei Hetum I que anava a retre vassallatge al gran kan i va arribar al setembre a l'ordo de Batu Khan, que sembla que llavors s'havia instal·lat a la seva nova residència de Vella Sarai.

Llavors Rubrouck va passar pels país dels alans, el pas de Derbend i el Moghan on es va aturar per ser rebut pel general Baidju, cap de l'exèrcit a Pèrsia i el Caucas. El seu intèrpret va anar a Tabriz, a trobar a Argun Agha, administrador civil de la mateixa Pèrsia. Va passar el Nadal a Naxçıvan i després va passar cap a Erzindjan, Qaisariya, i Konya, i cap al regne d'Armènia Menor o Petita Armènia, embarcant a Lajazzo cap a Xipre.

Va escriure un relat del viatge amb el nom Voyage dans l'empire Mongol.

Va viure fins al 1295.

Bibliografia

• Jean de Plan Carpin, Histoire des Mongols
• Guillaume de Rubrouck, Voyage dans l'empire mongol, Payot, 1985
• Bernard de Vaulx, Histoire des missions catholiques françaises, Fayard, 1951
• René Guennou, Les missions catholiques a la Histoire des Religions, Gallimard, 1972
• Jean-Paul Roux, Les explorateurs au Moyen Âge, Fayard, Coll. Pluriel, Paris, 1985
• Solance Marin, Guillaume de Rubrouck a Encyclopedia Universalis, 2001