Vés al contingut

Dinastia ruríkida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ruríkides)
Infotaula d'organitzacióDinastia ruríkida
Escut d'armes de la dinastia Jagelló Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia
casa noble Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació862
FundadorRúrik Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1598 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Shuysky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA: [ˈrjʉrʲɪkəvʲɪt͡ɕɪ]; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C.[1] Els ruríkides, que el principi d'herència per agnat[2] van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan segle xiii, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

La branca Romanovich de la dinastia governava la Rus central i occidental. Aquests territoris van ser unificats per Romà el Gran i el seu fill Daniel, que més tard va ser coronat rei de Galítsia- Volínia. Després de l'extinció de la dinastia, Polònia i Lituània van absorbir el regne i el títol del seu rei va passar finalment als sobirans de l'Imperi Austrohongarès. La sobirania continuada dels ruríkides des del segle ix fins al XIV representa part del procés històric d'Ucraïna.[3] En la historiografia ucraïnesa, no es considera que la civilització de Rússia (de vegades anomenada Ucraïna-Rússia) acabés el 1240, sinó que simplement va canviar el centre lleugerament cap a l'oest.[4][3]

Després de la desintegració de la Rus de Kíev, l'estat més poderós que va sorgir finalment va ser el Gran Ducat de Moscou, inicialment una part de Vladímir-Súzdal, que va establir les bases de la moderna nació russa, juntament amb la República de Nóvgorod.[5] Ivan III va abandonar el control de l'Horda d'Or i va consolidar tota la Rus central i del nord, governant-la com a "Príncep de tota la Rus".[6][7] Ivan IV va assumir el títol de "Tsar de tota Rússia" i va transformar l'estat en el Tsarat Rus. La dinastia Rúrik va governar fins al 1598, després del qual van ser succeïts pels Romànov després del Període Tumultuós.[8]

Com a dinastia governant, la dinastia Rúrik es va mantenir en algunes parts de Rus durant un total de vint-i-una generacions en línia masculina, des de Rúrik (mort el 879) fins a Teodor I de Rússia (mort el 1598), un període de més de 700 anys. Són una de les cases reials més antigues d'Europa, amb nombroses branques cadets existents.

Història

[modifica]

Rúrik es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862[1]i els seus germans van fundar el Principat de Nóvgorod i va dirigir ls Rus fins a la seva mort cap a l'any 879 o 882, llegant el seu regne al seu parent, el príncep Oleg, com a regent del seu fill petit, Igor. Segons la Crònica Primària, el 880–82, Oleg va dirigir una força militar cap al sud al llarg del riu Dnieper, capturant Smolensk i Liubech abans d'arribar a Kíev, on va deposar i va matar als varegs Askold i Dir establint el que els historiadors posteriors van anomenar Rus de Kíev, que va portar a l'exèrcit de la Rus a la guerra amb l'Imperi Romà d'Orient en 907[9]

Ígor de Kíev va accedir al tron en 912 i va assetjar dos cops la ciutat de Constantinoble, el 941[10] i el 944.[11] Tot i així, la destrucció del seu exèrcit pels estralls del foc grec va obligar el príncep a signar un tractat de pau amb l'emperador romà d'Orient Romà I Lecapè, el qual ha estat recollit a la dita Crònica de Néstor. D'altra banda, els russos de Kíev van saquejar en els anys 913 i 944 els petxenegs de la mar Càspia mitjançant diverses expedicions a la zona ordenades per Ígor.[12]

Sviatoslav I de Kíev en 968 va atacar el Primer Imperi Búlgar, va conquerir la capital Preslav[13] i va deixar una part del seu exèrcit[14] però va haver de tornar a Kíev per aixecar el setge que els petxenegs havien establert. En 971, l'emperador romà d'Orient Joan I Tsimiscés va intervenir en la contesa i va derrotar Sviatoslav durant el setge de Doróstolon. Després d'això, Borís II de Bulgària va ser solemnement destronat a Constantinoble i Bulgària oriental es va convertir en un protectorat de l'imperi.[15] També va provocar la caiguda del País dels Khàzars i amb les campanyes va aconseguir sotmetre també als búlgars del Volga,[16] als alans i a altres tribus eslaves orientals, gràcies a les seves aliances amb els magiars i els petxenegs.

El cristianisme, segons la litúrgia Església Ortodoxa, va ser adoptat de forma oficial l'any 988 pel príncep Vladímir I de Kíev. Des d'aquell moment, la gran majoria dels governants van professar aquesta religió, amb poques excepcions.

El Rus de Kíev va patir un cisma important després de la mort de Iaroslav I de Kíev el 1054, dividint-se en tres branques sobre la base de la descendència de tres grans prínceps governants successius: Iziaslav I de Kíev (1024-1073), Sviatoslav II de Kíev (1073-1076) i Vsèvolod de Kíev (1078 a 1093). A més, una línia de prínceps Polotsk es va assimilar amb els prínceps de Lituània. Al segle x, el Consell de Liubech va fer algunes esmenes a una regla de successió i va dividir Rutènia en diversos principats autònoms que tenien els mateixos drets per obtenir el tron de Kíev. La decadència de la Rus de Kíev va començar cap a finals del segle xi, arran del Concili de Liubech de 1097. Des d'aquell moment, el territori de l'actual Ucraïna va quedar dividit en diferents principats, que van mantenir en comú, però, l'autoritat del Gran Príncep de la Rus de Kíev introduint de forma clara el feudalisme a la Rus de Kíev.

La següent llista inclou tota la saga de la dinastia ruríkida que varen derivar en el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de Rússia: Nóvgorod, Kíev, Vladímir-Súzdal i Moscou. Descendeixen tots òbviament de Rúrik.

Prínceps de Nóvgorod

[modifica]

Grans Ducs de Kíev

[modifica]

Prínceps de Galítsia-Volínia

[modifica]

Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal

[modifica]

Prínceps i Grans Prínceps de Moscou

[modifica]

Tsars russos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Rurik Dynasty (medieval Russian rulers)]» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2015-03-27. [Consulta: 6 octubre 2024].
  2. ↑ Francia. Forschungen zur westeuropäischen Geschichte (en anglès). Deutsches Historisches Institut Paris, 1999, p. 144. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Magocsi, Paul Robert. University of Toronto Press. A History of Ukraine: The Land and Its People (en anglès), 2010, p. 23–24. 
  4. ↑ Wilson, Andrew. Yale University Press. The Ukrainians: Unexpected Nation (en anglès), 2015, p. 2. 
  5. ↑ Excerpted from Glenn E. Curtis (ed.). «Russia: A Country Study: Kievan Rus' and Mongol Periods». Washington, D.C.: Federal Research Division of the Library of Congress, 1998. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007.
  6. ↑ Grey, Ian. IVAN III AND THE UNIFICATION OF RUSSIA. (en anglès). First. English Universities Press, 1964. 
  7. ↑ May, T. «Khanate of the Golden Horde». accd.edu. Arxivat de l'original el 7 juny 2008.
  8. ↑ «Rurik Dynasty Lays Claim to Kremlin», 16-06-2010. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2022. [Consulta: 6 d’octubre 2024].
  9. ↑ J. M. Hussey. The Cambridge Medieval History: The Byzantine Empire (en anglès). University Press, 1966, p. 505. 
  10. ↑ Skylitzes, John. Cambridge University Press, 2010 (en anglès), p. 221. 
  11. ↑ Martin, Janet. Cambridge University Press (en anglès), 2004, p. 115-116. 
  12. ↑ Cartechini, Matteo. «La Rus de Kiev, el origen común de Rusia y Ucrania» (en castellà). National Geographic, 24-02-2023. [Consulta: 28 setembre 2024].
  13. ↑ Cedrè, Jordi. Sinopsi d'Històries. 
  14. ↑ Crònica de Nèstor, p. 53-54
  15. ↑ McGrath, Stamatina. «The Battles of Dorostolon». A: T. Miller, J. Nesbitt. Peace and War in Byzantium (en anglès). The Catholic University of America, 1995, p. 154. 
  16. ↑ A History of Russia: Since 1855, Walter Moss, pg 29
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia ruríkida
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_ruríkida&oldid=34362433»