Vinosa de pi negre
Russula integra  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula integra Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus integer | ||||||||
| Sinònims | Amanita rubra var. integer Agaricus integer Agaricus alutaceus var. substypticus Russula adulterina
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La vinosa de pi negre[1] (Russula integra), també anomenada cualbra vinosa de pi negre i cuagra vinosa d’avet,[2] és una cualbra del grup de les cualbres dolces. És una cualbra d'aspecte molt similar a la llora mostelina (Russula mustelina), especialment els exemplars joves (més tard el color de les làmines és diferent) i creix en els mateixos hàbitats.[2] De coloració variable, podem trobar exemplars de tons vinosos fins a bru vermellós.[3]
Morfologia
[modifica][2] La vinosa de pi negre és un bolet de gregari a cespitós; rabassut; robust; barret gran, de fins a 12 cm de diàmetre; el barret és d’expansió primerenca; heterogeni pel que fa als colors, principalment bru amb tons molt diversos (coure, vermellós, porpra, olivaci, groc); la superfície llisa, viscosa en temps humit, brillant fins ben entrada la maduresa, separable un terç del radi; el marge és de carn molt prima, gairebé reduït a la cutícula, mai sulcat.
Làmines denses, engruixides, amples; de blanquinoses a cremoses de joves, en madurar fins a groc viu o groc ocràcies (observeu-les verticalment); aresta més pàl·lida; làmines forcades vora la cama, força intervenades; molt arrodonides vora el marge; amb septes entre les làmines.
Cama robusta, ferma, més curta que el diàmetre del barret; de cilíndrica a lleugerament dilatada al peu; de llísa a rugulosa; blanca, tacada de rovell al peu.
.JPG)
Carn molt ferma, compacta, blanca, vinosa sota la cutícula; al tast recorda l’avellana; olor inapreciable.
Hàbitat
[modifica][4] Comú; des de mitjans d’estiu fins a la tardor; sembla preferir sòls silicis; propi de boscos de coníferes tant de l’estatge subalpí (avet, pi negre) com montà (pi roig).
Comestibilitat
[modifica]Comestible; excel·lent; es pot consumir fins i tot en cru.
Comentaris
[modifica]Carn Fe +: Rosa grisenc.
[2]Molt semblant a llora mostelina (Russula mustelina), especialment els exemplars joves, però en la vinosa de pi negre les làmines no són greixoses i són cremoses de joves però grogues en la maduresa i no es taquen de bru en envellir.
Les làmines es veuen més fosques quan es miren verticalment (efecte Integra).
En els mateixos hàbitats viu l'escaldabec de pi negre Russula badia, de carn picant, la cama sovint tintada de rosa i olor d’oli de cedre.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.