Vés al contingut

Província romana de Síria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Síria Romana)
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia romana de Síria
Imatge
Tipusadministració provincial romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.2°N,36.15°E / 36.2; 36.15
CapitalAntioquia de l'Orontes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Creació64 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució197 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSíria Cele i Síria Fenícia Modifica el valor a Wikidata

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats. El regne de Commagena no en va formar part, ja que era nominalment independent i aliat de Roma. Els petits principats com Iturea i Judea foren annexionats al segle i[1] i les ciutats lliures van també perdre els seus privilegis al llarg del mateix període. Síria va ser una província romana des del 64 aC fins al 636.

En el període de govern romà, la gran ciutat d'Antioquia, (anomenada l'«Atenes de l'est» era la capital provincial. Era una de les més grans ciutats del món antic, amb una població estimada de 500.000 habitants, sent un pròsper centre de comerç i d'indústria. En ser una de les grans ciutats més riques i populoses de les províncies de l'Imperi Romà, s'ha estimat que la població de la Síria romana al començament de l'imperi, només va ser sobrepassada a meitats del segle xx, amb un cens de 78.000.000 o més, incloent Palestina i al territori del riu Jordà, exclosa la part oriental de l'actual regió enllà de l'Eufrates.

En l'època romana, Síria era la llar d'Heliogàbal, un emperador romà de la dinastia Severa que va regnar des del 218 fins al 222. La seva família tenia drets hereditaris sobre el sacerdoci del déu del sol El-Gabal, de qui Heliogàbal era el gran sacerdot a Emesa (actual Homs), en sirià.

Paleocristianisme

[modifica]

Síria va ser important en la història del cristianisme: Pau de Tars es va convertir a aquesta religió en la carretera a Damasc i va emergir com una significant figura del primer nucli de l'Església cristina d'Antioquia, primera ciutat no jueva que es va convertir al cristianisme. Ciutat a la que va pelegrinar sovint en els seus viatges missionals.

Conseqüències

[modifica]

Síria sota l'Imperi Romà d'Orient

[modifica]
Vegeu també: Història de l'Imperi Romà d'Orient
Mosaic de l'era bizantina de 20 m² trobat a Mariamin, Síria, actualment situat al museu de Hama

Després del 415, Síria Coele fou subdividida en Síria I (o Syria Prima), amb la capital restant a Antioquia, i Síria II (Syria Secunda) o Syria Salutaris, amb capital a Apamea. El 528, Justinià I va esculpir la petita província costanera de Teodoriada fora del territori de les dues províncies.Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. 

Església de Sant Simeó Estilita, una de les esglésies més antigues del món que han sobreviscut fins als nostres dies

Ciutats lliures de Síria

[modifica]

Foren ciutats lliures: Antioquia, Selèucia de Piera, Epifania, Apamea, Trípolis, Sidó, Tir, Dora, Samària, Cesarea (abans Turris Stratonis), Joppa o Joppe, Iamnia i Iamnea, Azotus, Gaza, Marissa i les ciutats de la Decàpolis.

Juli Cèsar va declarar lliures a Gabala, Laodicea ad Mare i Ptolemais.

Van existir dinasties locals a: Calcis (Chalcis ad Belum), Aretusa i Emesa, Abila (Abilene), Damasc (regne dels nabateus, incorporat com a província el 105), Judea[a] i Palmira.

Governadors romans de Síria

[modifica]

La capital provincial fou Antioquia

Adrià va dividir la província vers el 120 en tres: Síria Cele o simplement Síria; Síria Fenícia (o simplement Fenícia); i Síria Palestina.

Notes

[modifica]
  1. ↑ El cas de Judea va ser específic i el regne va durar fins al 44 dC. Fou depenent de Síria del 63 aC al 40 aC, seguit per l'ocupació dels parts i restabliment d'un regne macabeu del 40 aC al 37 aC. Regne herodià de Judea del 37 aC al 44 dC període en què fou depenent d'Egipte del 36 al 31 aC i va tenir una interrupció del 6 al 33

Referències

[modifica]
  1. ↑ Publius Cornelius Tacitus. Tàcit (en anglès). vol.2. A.J. Valpy, 1830, p. 186. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Província_romana_de_Síria&oldid=31702124»