Streptococcus pneumoniae
 Micrografia feta amb microscopi electrònic de rastreig de S. pneumoniae. | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | infecció pneumocòccica  |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Bacillota |
| Classe | Bacilli |
| Ordre | Lactobacillales |
| Família | Streptococcaceae |
| Gènere | Streptococcus |
| Espècie | Streptococcus pneumoniae * (Klein 1884)
|
.svg){kind=icon}
El pneumococ[1] (Streptococcus pneumoniae) és un eubacteri diplococ grampositiu i alfa-hemolític del gènere dels estreptococs.[2] Mesura 1,2–1,8 µm de longitud, és immòbil i no forma endòspores. L'experiment de Griffith va demostrar el procés de transformació bacteriana utilitzant dues soques diferents d'aquest microorganisme.
És un patogen humà que pot causar diverses infeccions i processos invasius greus. Fou el major causant de pneumònia a la darreria finals del segle xix. És un patogen que pràcticament només afecta l'espècie humana, i és el responsable d'un gran nombre d'infeccions com ara pneumònia, sinusitis, peritonitis, otitis mitjana, meningitis, osteomielitis, endocarditis o pericarditis. Sobretot afecta gent gran, la mainada i persones immunodeprimides. Streptococcus pneumoniae és el bacteri responsable de la majoria de meningitis en adults i la mainada, mentre que la pneumònia causada pel pneumococ és més comú en infants i gent gran. El pneumococ viu a la nasofaringe humana i la colonització es pot produir durant els primers dies de vida.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «Streptococcus pneumoniae». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.