Saül Gordillo i Bernàrdez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1972  (52 anys)Calella (Maresme) | ||
| 1r Director Principal | |||
| octubre 2022 – 5 gener 2023 | |||
 Director de Catalunya Ràdio | |||
| 12 gener 2016 – 27 abril 2022 ← Fèlix Riera i Prado – Jordi Borda i Marsiñach → | |||
| Director de l'Agència Catalana de Notícies | |||
| 2007 – 8 abril 2011 ← Joan Besson i Blaya – Anna Nogué Regàs → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista | ||
| Ocupador | Emissions Digitals de Catalunya (2022–) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2016–2022) Agència Catalana de Notícies (2007–2011) | ||
| Lloc web | http://www.saul.cat | ||
 
| |||
Saül Gordillo i Bernàrdez (Calella, 1 d'abril de 1972)[1] és un periodista català. Va ser director del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio entre el 12 de gener de 2016 i el 27 d'abril de 2022.[2] D'ençà del juliol de 2022 és director d'estratègia i adjunt al conseller delegat d'Emissions Digitals de Catalunya, també fou director del digital Principal fins al gener de 2023 quan va ser destituït.
Biografia
[modifica]Va començar a treballar de corresponsal d'El Punt entre 1989 i 1993, i de redactor entre 1993 i 1995.[1] El 1995 va formar part de l'equip fundacional d'El Punt Maresme, edició on va exercir de cap de secció, i posteriorment va ser-ne director.[1] També va dirigir El Punt Rubí i va ser redactor en cap d'El Punt Barcelona.[1] A més, va fundar i dirigir la revista mensual de l'Alt Maresme Repòrter, avui desapareguda.[1]
Va ser director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), una de les primeres agències europees filles de la xarxa,[3] des del 2007[4] fins que fou destituït el 2011.[5] Va ser impulsor, amb altres periodistes, del portal de blogs polítics en català Poliblocs, que va néixer el febrer de 2007.[6] El març de 2006 va fundar amb el llavors periodista Carles Puigdemont l'empresa Doble Utopia, que a través de la seva filial Poliblocs va promoure la primera edició de la Catosfera.[7] Va ser cap de continguts digitals d'El Periódico de Catalunya. Entre el 12 de gener de 2016 i el 27 d'abril de 2022 va ser director del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio.[2] D'ençà del juliol de 2022 és director d'estratègia i adjunt al conseller delegat d'Emissions Digitals de Catalunya, des d'on va impulsar el digital Principal.[8]
Denúncies per agressions sexuals
[modifica]El 20 de desembre del 2022 va ser denunciat davant els Mossos d'Esquadra per un delicte d'agressió sexual per uns tocaments a una treballadora del mitjà digital que ell mateix dirigeix durant el sopar d'empresa l'1 de desembre. Gordillo va negar els fets i la causa va ser tramesa als jutjats.[9] Tres dies després de la primera denúncia, una altra treballadora en va interposar una segona, també per agressions sexuals que van tenir lloc presumptament la mateixa nit.[10][11]
Inicialment, l'empresa matriu, Emissions Digitals de Catalunya, va activar el seu protocol intern i, uns dies més tard, el va apartar provisionalment de la seva posició. A principis de gener de 2023 fou destituït com a director del Principal.[12] En canvi, Joan Vall Clara, llavors director d'El Punt Avui, publicà que ell no faria res contra Saül Gordillo, col·laborador del diari, fins i tot després de la primera condemna per agressió sexual.[13]
El novembre de 2024, per la primera de les denúncies el jutge el va acabar declarant culpable d'un delicte d'agressió sexual i va ser condemnat a un any de presó i dos més de llibertat vigilada.[14]
Publicacions
[modifica]És autor dels llibres Superperiodistes en l'era de la sobreinformació (Editorial UOC, setembre de 2010), Les barbaritats de Fèlix Millet (Ara Llibres, desembre de 2009) i Nació.cat (editat per Mina i Òmnium Cultural, el juny de 2007), aquest últim sobre l'obtenció del domini.cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet.
El juny de 2014 també publicà Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet, editat per Creat edicions.[15][16] Aquest llibre fa referència al paper del ciberactivisme polític en el moviment sobiranista a Catalunya. A més a més, manté el blog Bloc sense fulls, actiu des del 19 de juliol de 2004, i col·labora en la revista digital Esguard.[17] El 2016, l'empresa Initec el va incloure en el lloc 32è del rànquing dels 50 catalans més influents a Twitter.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Saül Gordillo, nou director de l'Agència Catalana de Notícies». VilaWeb Calella, 22-02-2007. [Consulta: 17 juny 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Saül Gordillo, nuevo director de Catalunya Ràdio». El Periódico, 12-01-2016.
- ↑ «Les agències de notícies». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 17 juny 2013].
- ↑ «10 anys d'agència de notícies en català». 3/24, 02-08-2010. [Consulta: 3 agost 2010].
- ↑ «Saül Gordillo, cessat com a director de l'ACN». Ara, 08-04-2011.
- ↑ Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 59.
- ↑ Pérez Colomé, Jordi «El nuevo director de Catalunya Ràdio es socio de Puigdemont». El Español, 14-01-2016.
- ↑ «Neix 'Principal', un digital per abordar l'actualitat amb un "nou format" i consumir-la al mòbil» (en catalan). [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ Sánchez, Guillem; Bertran, Judit; Albalat, J. G. «La policía investiga las imágenes de Saül Gordillo en el Apolo tras la denuncia por agresión sexual de una periodista» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 22-12-2022 [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «Segona denúncia contra Saül Gordillo per agressió sexual», 23-12-2022. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «Un jutge de Barcelona investiga Saül Gordillo per les denúncies de dues redactores per agressió sexual», 28-12-2022. [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Gómez Cuberes, Queralt «El periodista Saül Gordillo, acusat d'agressió sexual, destituït de director del ‘Principal'». Betevé, 05-01-2023 [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ Vall Clara, Joan. «Què faràs amb en Saül?». El Punt Avui, 27-11-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ «Saül Gordillo, condemnat a un any de presó i dos de llibertat vigilada per agressió sexual». 324. CCMA, 26-11-2024 [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Bataller, Marc «El ciberactivisme sobiranista». El Punt Avui, 30-06-2014.
- ↑ Vicens, Laia «Les xarxes socials, un catalitzador sobiranista». Ara, 30-06-2014.
- ↑ «'Esguard', la primera revista en català per a iPad». El Periódico de Catalunya, 12-09-2012.
- ↑ «Els 50 catalans més influents a Twitter». Initec. Arxivat de l'original el 2016-10-20 [Consulta: 23 octubre 2015].
Enllaços externs
[modifica]