Safir
 Safir | |
|---|---|
| Varietat de: corindó | |
 | |
| Fórmula química | Al₂O₃ |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema trigonal  |
| Color | blau |
| Duresa (Mohs) | 9 |
El safir és una de les quatre pedres precioses més importants del món i de les més belles al costat del robí, el diamant i la maragda. Es troba comunament en jaciments rics de rútil, bauxita i hematita. La composició química n'és una barreja d'òxids d'alumini, ferro i titani, la qual li dona el seu color característic blau.[1]
El safir pertany a la mateixa família de minerals que el robí, és a dir, corindó, i n'és l'única diferència una convenció de nom. Es diu robí als corindons rojos i tots els altres colors de corindó safir, incloent-hi els rosats.
Els safirs es troben en estat natural en una àmplia gamma de colors, des del transparent, passant per diferents tons de roig, groc, blau i les seues combinacions. Els majors productors estan a Àfrica i actualment se n'han trobat jaciments a Amèrica del Sud. També es troben associats amb els robins a Siam i Sri Lanka, i també es troben a Caixmir (Índia), i en una àrea molt extensa de Queensland Central (Austràlia). L'Antàrtida és rica en aquest mineral, però, a causa del seu delicat equilibri ecològic, se n'ha limitat l'explotació. El seu ús es restringeix a la joieria i a aplicacions làser.
Els safirs sintètics, acolorits amb menudíssimes quantitats de crom i titani, es fabriquen des de l'any 1902 pel procés Verneuil. Des de 1940 es començaren a fabricar als Estats Units, i s'aconseguí un gran èxit amb els safirs i robins estavellats, obtinguts introduint-hi titani.
Safir umba
[modifica]El safir umba és un tipus únic de safir descobert en 1962 als turons de Gerevi, al nord del riu Umba a la Vall d'Umba de Tanzània. Aquest safir exhibeix una coloració poc comuna respecte dels safirs provinents d'altres parts del món. Es recuperen a partir dels dipòsits al·luvials del riu Umba. Des del novembre de 2006, el govern de Tanzània prohibeix l'exportació d'aquests safirs.
Referències
[modifica]- ↑ «Safir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]
- Institut Gemmològic Espanyol. Cursos i conferències sobre gemmes i joies. Certificats de qualitat de gemmes. (castellà)
- USGS: The Mineral Industry of Tanzania (anglès)
- African Journals Online listing (anglès)