Safiye Valide Sultan
| |||
| Nom original | (tr) Safiye Sultan  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 1550 (Gregorià) Dukagjin (Albània) (en)  | ||
| Mort | 10 novembre 1618 (67/68 anys) Istanbul (Turquia) | ||
| Sepultura | Santa Sofia | ||
| Valide sultan | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | esclava | ||
| Família | |||
| Parella | Murat III | ||
| Fills | Mihrimah Sultan, Mehmet III, Ayşe Sultan, Fatma Sultan, Şehzade Selim, Hümaşah Sultan | ||
Safiye Valide Sultan, o Safiye Sultan[1] (v. 1550 - 10 de novembre de 1618) fou valide sultan (reina mare) otomà durant el sultanat de les dones.[2]
Segrestada per pirates otomans, fou venida al palau de Manisa, on vivia el príncep Murat, net de Solimà. Es va fer musulmana i va aprendre el turc i les bones maneres. El 1565 fou presentada al príncep, amb qui va tenir un fill, Mehmet, i dues filles, Ayşe i Fatma. El 1566, el pare de Murat, Selim II, va pujar al tron i el 1574 Murat el va succeir com a Murat III. La influència de Safiye es va incrementar; el 1583 va morir la seva sogra Nurbanu i va esdevenir la primera senyora de l'Imperi. Va estar en conflicte amb Mihrimah, filla de Solimà, i les cunyades d'aquest, Ismihan i Gevherhan, però quan van morir el seu poder fou indiscutit. A la mort de Murat III, que va ser un marit amorós fins a la mort, el va succeir el seu fill Mehmet III, i Safiye va esdevenir reina mare amb 45 anys. Mort Mehmet III el 22 de desembre de 1603, el va succeir el seu fill Ahmet I, que el gener o febrer de 1604 va allunyar Safiye del palau per apartar-la de qualsevol influència. S'esmenta que el poble pensava que era amant secreta de la jueva Esperanza Malchi, que era la seva kira o secretària.[3]
Referències
[modifica]- ↑ de nom complet turc Devletlu İsmetlu Handan Valide Sultan Aliyyetü'ş-şân Hazretleri, en otomà: صفیه سلطان
- ↑ Toseef Azid, Jennifer L Ward-batts. Economic Empowerment Of Women In The Islamic World: Theory And Practice (en anglès). World Scientific, 2020, p. 153. ISBN 9811212163.
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, VIII, 846