Salvador Bartolozzi Rubio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Santos Bartolozzi y Rubio  6 abril 1882 Madrid | ||
| Mort | 9 juliol 1950 (68 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Activitat literària, il·lustració i caricatura | ||
| Ocupació | autor de còmic, escriptor, il·lustrador, titellaire, escriptor de literatura infantil, caricaturista | ||
| Nom de ploma | Salvador Bartolozzi Batlle | ||
| Obra | |||
Obres destacables El Pinocho de Bartolozzi | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Angustias Sánchez y García (1907–1950) | ||
| Parella | Magda Donato (1917–1950) | ||
| Fills | Francis Bartolozzi (  ) Angustias Sánchez y García | ||
| Premis | |||
Tercera medalla de la secció d'art decoratiu a l'Exposición Nacional de Bellas Artes | |||
| |||
Salvador Bartolozzi Rubio (castellà: Santos Bartolozzi y Rubio) (Madrid, 6 d'abril de 1882 - Ciutat de Mèxic, 9 de juliol de 1950) va ser un escriptor, autor de còmics i il·lustrador. El 1926 va rebre la tercera medalla de la secció d'art decoratiu a l'Exposición Nacional de Bellas Artes.[1] El 1931 va participar com a jurat a un concurs de fotografia internacional de Kodak,[2] del qual formava part també l'escultor valencià Mariano Benlliure[3]
Biografia
[modifica]Santos Bartolozzi Rubio va ser el major del quatre fills del matrimoni format per Lucas Bartolozzi, italià, natural de Lucca, i de l'espanyola Obdúlia Rubio. El pare va treballar al taller de buidatge i reproduccions de l'escola de Belles Arts de San Fernando, i allí és on es va formar com a artista Salvador. Va publicar els seus primers dibuixos en la revista Nuevo Mundo quan tenia catorze anys. També realitzà treballs publicitaris.[4]
El 1901, Bartolozzi es va traslladar a París, on va començar a desenvolupar una carrera de pintor, però va tornar a Espanya el 1906 i va començar a treballar amb el seu pare en el taller de l'Escola de San Fernando, al mateix temps que realitzava il·lustracions per a l'Editorial Calleja.[5] En aquells dies coneix també a Ramón Gómez de la Serna, amb qui en 1915 serà un dels fundadors de la famosa tertúlia del Cafè Pombo.
Va col·laborar amb nombroses publicacions (entre elles El Cuento Semanal, El Libro Popular i La Ilustración Española y Americana), i el 1915 va ser nomenat per Rafael Calleja director artístic de l'Editorial Calleja. En 1925 va llançar un nou setmanari infantil, Pinocho, en les quals desenvolupava històries amb el personatge creat per Carlo Collodi, d'una forma molt personal. El Pinocho[6] de Bartolozzi arribaria a superar en popularitat a l'original, i es va convertir en el personatge infantil emblemàtic en l'Espanya dels anys 20.[7] Va realitzar nombroses exposicions, com el 1925 a Madrid a una exposició organitzada per la Unión de dibujantes españoles[8] amb altres artistes com Penagos, Fresno, K-Hito, etc. En 1928 va abandonar l'editorial Calleja, i va iniciar una nova sèrie d'aventures per al públic infantil, "Aventuras de Pipo y Pipa", que es publicava al setmanari Estampa.
Estava casat amb l'escriptora, periodista i actriu Magda Donato (Madrid, 1902- Ciutat de Mèxic, 1966)[9] amb qui va col·laborar en l'escriptura d'Aventuras de Pipo y Pipa. Es va estrenar a Barcelona el 14 d'octubre de 1934[10] l'obra Pipo y Pipa en busca de la muñeca prodigiosa. Estrenà l'obra Pipo y Pipa y el dragón[11] el 2 de novembre de 1930 a Barcelona al Teatre Coliseo Pompeya.
Va treballar també com a escenògraf en obres teatrals com La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca o El otro, de Miguel de Unamuno.[12]
En acabar la guerra civil, es va veure obligat a refugiar-se a França. Quan el país gal va ser envaït pel Tercer Reich en 1940, Bartolozzi va fugir, per Niça, a Casablanca, des d'on va poder arribar a Veracruz el 18 de novembre de 1941, amb el vaixell Quanza.[13] A Mèxic va continuar la seva carrera com escriptor i il·lustrador, i es va introduir a més en el camp dels dibuixos animats. Va morir a Ciutat de Mèxic el 9 de juliol de 1950.
Referències
[modifica]- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1926/06/09/LVG19260609-018.pdf La Vanguardia 9 de juny de 1926
- ↑ Concurs internacional Kodak
- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1931/05/19/LVG19310519-004.pdf La Vanguardia 19 de maig de 1931
- ↑ Cartell publicitari Jabón Flores del Campo
- ↑ Satué, Enric. El diseño gráfico en España: historia de una forma comunicativa nueva (en castellà). Alianza Editorial, 1997, p. 307-311. ISBN 84-206-7142-8.
- ↑ El «Pinocho», de Salvador Bartolozzi: un caso particular de intertextualidad, per Jaime García Padrino. Didáctica (Lengua y Literatura) Vol. 14 (2002): 129-143. ISSN 1130-0531
- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1981/03/06/LVG19810306-058.pdf Imatge Pincho de Bartolozzi a La Vanguardia 6 de març de 1981]
- ↑ La Vanguardia, 29 novembre 1925
- ↑ Biografia a Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1934/10/14/LVG19341014-022.pdf La Vanguardia, 14 d'octubre de 1934, Estrena de l'obra Pipo y Pipa en busca de la muñeca prodigiosa,
- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1930/10/28/LVG19301028-026.pdf La Vanguardia, 28 d'octubre de 1930
- ↑ http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1938/04/29/LVG19380429-002.pdf La Vanguardia 29 d'abril de 1938 Escenògraf al Liceu de Barcelona
- ↑ «Los barcos del exilio republicano» (en castellà), 2019. [Consulta: 9 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Tesis de David Vela Cervera sobre Salvador Bartolozzi, a la Biblioteca Virtual Cervantes.
- Fitxa a lambiek (anglès)