Salvador Pàniker i Alemany
| Nom original | (es) Salvador Pániker Alemany  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r març 1927 Barcelona |
| Mort | 1r abril 2017 (90 anys) Barcelona |
| Sepultura | Monestir de Pedralbes (Barcelona) |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1977 – 1977 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, polític, escriptor, enginyer, editor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Participà en | |
| 19 juny 2002 | Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra |
| Família | |
| Cònjuge | Núria Pompeia Vilaplana i Boixons |
| Fills | Agustí Pàniker |
| Germans | Raimon Panikkar i Alemany Mercé Pàniker i Alemany |
Salvador Pàniker i Alemany (castellà: Salvador Pániker Alemany) (Barcelona, 1 de març de 1927 - Barcelona, 1 d'abril de 2017) va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.[1][2]
Fill de pare indi i mare catalana, va fer el batxillerat en un col·legi de jesuïtes. Era doctor en enginyeria industrial i va ser professor ajudant de metafísica a la Universitat de Barcelona. Era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany i de l'empresària i activista social Mercé Pàniker i Alemany. Va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després renuncià i deixà l'escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.
Va crear el concepte filosòfic de "retroprogressió". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, per a desenvolupar els seus conceptes filosòfics, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna. Hom el considera un pensador vitalista, tot i que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta cap a l'art d'estar dret a l'era de la complexitat i la incertesa.
Obres
[modifica]- A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965)
- Los signos y las cosas (1969)
- Cibernética y budismo Zen (1971)
- Aproximación al origen (1982)
- Conversaciones en Cataluña (1966)
- Conversaciones en Madrid (1969)
- Primer testamento (1985)
- Ensayos retroprogresivos (1987)
- Segunda memoria (1988)
- Filosofía y mística (1992)
- Cuaderno amarillo (2000)
- Variaciones 95 (2002)
- Asimetrías (2008)