Salvador Revés Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1851  Lleida |
| Mort | 1908 (56/57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, periodista, poeta, dibuixant |
Salvador Revés Grau[1] (Lleida 1851 - 1908), conegut popularment com "Lo Teta" o "Badó", va ser un músic, poeta, periodista i dibuixant. Signava articles també amb el pseudònim "Nagen".
L'any 1885 guanyà el premi Cítara de Plata al certamen de l'Acadèmia Mariana amb el seu poema religiós La Estrella del Nord. Des de 1886 col·laborà a El Diario de Lérida, on publicà la major part dels seus versos (destaca el seu poema líric i romàntic Las Violas, 1890); de 1892 és el seu poema Dos dotzenes de consells (el saber no ocupa lugar). Aquell mateix any formà part del grup musical La Pua, dirigit per Joan Bergós i Dejuan "Lo Llaüt"; Lo Teta feia els arranjaments i dirigia els assajos. El 1900 participà en l'expedició fluvial pel Segre juntament amb els Arderiu, els Llúria (Manuel Roger de Llúria) i el cap de l'expedició, Joan Bergós, tots membres de l'Associació Catalunya; portaren la bandera des de Lleida a Torres de Segre. Arran d'aquesta expedició fluvial, de caràcter catalanista, van ser processats per denúncia del governador José Martos O'Neale.[2][3]
Publicà a la revista Lo Garbell, en la fundació de la qual intervingué.[4][5]
Es va casar amb Maria Vidal i Albert, natural de Granollers, el 1885.[6]
Referències
[modifica]- ↑ El cognom va passar de ser escrit Revés a ser escrit Rebés en algun moment al llarg de la vida de Salvador Revés i Grau. El seu fill Salvador Rebés i Vidal va ser inscrit sota la forma Rebés, al igual que els seus descendents.
- ↑ «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, 11-10-1900, pàg. 2.
- ↑ «José Martos O'Neale». Altres històries de Lleida. [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ BORRELL I FIGUERA, Josep (1984), Escriptors Contemporanis de Ponent (1859-1980), Ajuntament de Lleida, La Banqueta: Quaderns de divulgació ciutadana, núm. 4, p. 49.
- ↑ ROIG NADAL, Miquel (2005), Els renoms de Lleida: mil mots, motius, noms, malnoms i pseudònims de Lleida i voltants, Lleida, Pagès Editors, p. 127.
- ↑ Cens de Girona de 1919-1925, inscripció de Salvador Rebés Vidal i de la seva mare, Maria Vidal Albert, al número 8 de la plaça de la Constitució.