Adrià i Natàlia de Nicomèdia
Biografia | |
---|---|
Naixement | Hadrianus, Natalia Nicomèdia? (Bitínia, actual Turquia) |
Mort | 4 març 306 |
Sepultura | Relíquies a Sint-Adriaansabdij (Geraardsbergen, Flandes) |
màrtirs | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Pelegrinatge | Geraardsbergen, S. Adriano al Foro (Roma) |
Festivitat | 8 de setembre (catòlics i ortodoxos); 1 de desembre i 26 d'agost (ortodoxos) |
Iconografia | Els dos junts; Adrià, com a soldat, amb una enclusa a les mans o als peus |
Patrona de | Sant Adrià de Besòs; soldats, carnissers |
Adrià i Natàlia de Nicomèdia (Nicomèdia, segle iii - 4 de març de 306) foren un militar romà i la seva esposa, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.
Llegenda
[modifica]Només se'n sap que té un culte antic i que fou màrtir a Nicomèdia. Tota la resta de notícies són suposicions i llegendes elaborades pels autors de les actes del martiri i els hagiògrafs. El relat de les actes del martiri és tardà i presenta detalls fantasiosos. Els martirologis parlen de dos màrtirs de nom Adrià a Nicomèdia, un mort sota Dioclecià i un altre sota Licini.
Segons la tradició, Adrià era un soldat de la guàrdia pretoriana a Nicomèdia. Durant les persecucions als cristians ordenades per Galeri Maximià, va detenir un grup d'ells i, mentre eren torturats, va quedar corprès pel coratge i la fe que mostraven. Convertit ell mateix al cristianisme, es proclamà cristià, tot i no haver estat batejat, i fou detingut. La seva esposa Natàlia el visità i es convertí al seu torn.
L'endemà fou torturat: sobre una enclusa, les cames li foren trencades amb un mall i finalment fou decapitat, i el seu cos cremat, amb el d'altres màrtirs. Segons la tradició, Natàlia volgué llençar-se a la foguera per morir-hi, però una tempesta la va apagar i els llamps van posar fi a la vida dels botxins. El cos d'Adrià fou sebollit a Argiròpolis, prop de Bizanci.
Natàlia hi anà a viure, retirada i lliurada a la pregària, fins que morí i hi fou també enterrada, considerant-se màrtir per associació.
Veneració
[modifica]L'antic Martirologi romà indicava el 4 de març com a dia del martiri i festivitat, i l'1 de desembre per la mort de Natàlia, i el 8 de setembre per a la translació de les seves restes a Roma, essent aquesta la data de la festivitat conjunta. A l'Església Ortodoxa, la festivitat és el 8 de setembre (amb Natàlia) i el 4 de març i 26 d'agost (sol).[1]
La despulla del sant es va traslladar de Constantinoble a Roma un 8 de setembre, a l'església de Sant'Adriano in Foro, per Honori I, que ocupava la Cúria Júlia. Llavors se n'inclogué la festivitat al calendari romà. El culte es difongué per Europa i esdevingué un sant popular. Al segle xi, part de les relíquies arribaren a l'abadia de Sint-Peter de Geraardsbergen (Flandes), que esdevingué meta de pelegrinatge i fou anomenada després Sint-Adriaansabdij.
Era invocat contra les malalties i era patró de soldats i carnissers. A l'Europa del nord tenia molta devoció entre els militars.
-
Escultura francesa, s. XV
-
Talla de Sant Adrià (Gant, Mikelskerk)
-
Icona oriental
-
Icona russa
Biografia | |
---|---|
Naixement | Hadrianus Nicomèdia? (Bitínia, actual Turquia) |
Mort | 4 març 306 |
Es coneix per | Fill de Marc Aureli Probe, la llegenda es confon amb l'anterior |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Festivitat | 26 d'agost |
Iconografia | Amb una enclusa a les mans o als peus |
Adrià de Nicomèdia, fill de Probe
[modifica]Se cita un altre Adrià, també màrtir a Nicomèdia poc després, sota el regnat de Licini I. Segons la tradició, era fill de l'emperador Marc Aureli Probe i havia recriminat Licini per les seves persecucions als cristians, essent condemnat a mort. La llegenda posterior diu que tenia llavors 28 anys i estava casat amb Natàlia, confonent-se la llegenda i la manera de martiri amb la dels sants esmentats.
El seu oncle Domici, bisbe de Bizanci, va fer enterrar-ne les restes prop de la ciutat, a un lloc anomenat Argiròpolis. L'antic Martirologi romà fixa la festivitat d'aquest Adrià el 26 d'agost.
Notes
[modifica]- ↑ Martyrologium Romanum Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2001.