Vés al contingut

Albert de Sicília

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant Albert de Sicília)
Per a altres significats, vegeu «Sant Albert».
Plantilla:Infotaula personaAlbert de Sicília, o
de Trapani, o
de Messina
Imatge
Pintura anònima de 1704 al Centro internazionale Sant'Alberto de Roma Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAlberto degli Abbati
1250 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Trapani (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1307 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Messina (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria de Messina, Catedral de Trapani (crani) 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, ministre de culte Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCarmelites
religiós, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeMessina, Trapani
Festivitat7 d'agost
IconografiaHàbit carmelita; amb un lliri i un llibre (la Bíblia); crucifix i lliri a la mà; dimoni als peus; sovint, amb Sant Àngel de Sicília
Patró deTrapani, Messina; protector de l'Orde del Carme, escoles carmelites

Albert de Sicília, també anomenat Albert de Tràpena (Trapani segle xiiiMessina, 7 d'agost del 1307), és un sant carmelita a qui l'Església honora com a confessor, i va ésser un dels teòlegs més importants del seu temps.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Trapani, ciutat de l'illa de Sicília, en ple segle xiii. Els seus pares es deien Benedetto Abate i Giovanna Palizzi i eren persones riques i de sang il·lustre que havien estat casats durant vint-i-sis anys sense tenir descendència. Veient perillar la continuació del seu llinatge haurien pres per mitjancera la verge Maria a qui prometeren consagrar al seu servei i glòria el primer fill que els donés.[2][3]

Així Albert, de molt jove i acomplint amb la prometença dels seus pares, va ingressar en el monestir del Carme que hi ha prop de Trapani, on aviat començà a mostrar les virtuts que més tard n'acreditarien la santedat a ulls de l'Església: s'entregava a severs dejunis i penitències, portava un aspre cilici, es mortificava jaient nu sobre unes estores, vestia roba aspre, mai no bevia vi i sobresortia dels seus veïns per la pobresa i la humilitat.

Al llarg de la seva vida hauria convertit un gran nombre de jueus a la religió catòlica i li foren atribuïdes gran nombre de curacions miraculoses. Quan Robert, duc de Calàbria, assetjà la ciutat de Messina on Albert s'estava, els seus habitants, que es morien de fam, acudiren al sant demanant-li que intercedís per ells davant de Déu perquè els ajudés a resistir el setge. Així ho va fer Albert en la celebració d'una missa i als pocs moments tres galeres plenes de provisions haurien trencat el bloqueig.

El 1296 fou nomenat Provincial de l'Orde Carmelita de Sicilia. Morí el dia 7 d'agost de 1307 a la ciutat de Messina. En les seves exèquies hom li oferí la Missa de confessors i no la de Rèquiem com pretenia en un principi la classe alta de la ciutat, ja que la miraculosa intervenció de dos àngels que entonaven l'introit "Os iusti meditabur sapientiam", que és de la Missa de confessors, mogué els fidels a entendre que aquella era la voluntat de Déu.

Veneració

[modifica]

El 15 d'octubre de 1457 el Papa Calixt III n'aprovà el culte al beat Albert i a primers de juny de 1476 el Sant Pare Sixt IV va expedir una butlla canonitzant el beat carmelità per la gran veneració que se li dedicava arreu.[4][5]

El seu cos reposa a l'església de Santa Maria de Messina, ciutat de la qual és també el patró.

Referències

[modifica]
  1. «St. Albert of Trapani - Saints & Angels» (en anglès). catholic.org. [Consulta: 3 abril 2022].
  2. Ruggeri, Francesco Rocco. Sicilian Visitors: Volume 1 - History (en anglès). Lulu.com, 2018, p. 186. ISBN 978-1-387-78007-5. 
  3. Ruggeri, Francesco Rocco. Sicilian Visitors Volume 2 - Culture (en anglès). Lulu.com, 2018, p. 44. ISBN 978-1-387-97789-5. 
  4. Humfrey, Peter «Competitive Devotions: The Venetian Scuole Piccole as Donors of Altarpieces in the Years around 1500». The Art Bulletin, 70, 3, 01-09-1988, pàg. 401–423. DOI: 10.1080/00043079.1988.10788580. ISSN: 0004-3079.
  5. Buranelli, Francesco; Bussagli, Marco; Sica, Cecilia; Bernabei, Roberta; Art, Mississippi Museum of. Between God and Man: Angels in Italian Art (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2007, p. 94. ISBN 978-1-887422-15-4.