Jean-Marie Vianney
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Talla a Sermentizon (França) | |
| Nom original | (fr) Jean-Marie Vianney  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Jean-Baptiste-Marie Vianney 8 maig 1786 Dardilly (Regne de França) |
| Mort | 4 agost 1859 (73 anys) Ars-sur-Formans (Segon Imperi Francès) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Basílica de S. Joan Maria Vianney (Ars) |
Rector paroisse catholique d'Ars (en)  | |
| 1821 – 1859 – Joseph Camelet → | |
| Dades personals | |
| Residència | Presbytère du curé d'Ars (en) |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | El Cura d'Ars |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pastoral, predicació i església |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, sacerdot |
| Professors | Charles Balley (en) |
| prevere, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, luteranisme, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Ars (casa i basílica) |
| Festivitat | 4 d'agost |
| Iconografia | Com a prevere, amb coll i roquet |
| Patró de | Rectors |
| Cronologia | |
| 19 juny 2009-11 juny 2010 | Year for Priests (en)
|
| Premis | |
Jean-Marie Vianney, conegut com el capellà d'Ars (Dardilly, 1786 - Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès canonitzat el 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.º[1]
Biografia
[modifica]Vianney era el tercer dels sis fills de Matthieu Vianney i Marie Beluze, cristians molt devots. Durant la Revolució francesa, quan els sacerdots van ésser perseguits, els pares continuaven la seva vida religiosa en secret i el nen va començar a veure els sacerdots com a herois. Quan l'Església fou novament permesa, en 1802, Jean-Marie ja havia decidit la seva vocació religiosa, i en fer vint anys el seu pare li donà permís per marxar a estudiar a l'escola d'Écully, on estudià aritmètica, història, geografia i llatí, amb problemes per la poca formació prèvia que tenia.
En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de Napoléo I i va deixar els estudis, però dos dies després, a Lió, va emmalaltir i fou hospitalitzat. Quan va guarir fou enviat a Roanne, però es va reunir amb altres desertors a les muntanyes de Les Noës, on visqué durant catorze mesos, amagat sota el nom de Jerome Vincent. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble. En 1810, una amnistia general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de Lió, on va ésser company de Jean-Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.
Vida a Ars
[modifica]En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma, a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.
Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.
-
Joan Maria Vianney -
Escultura d'Emilien Cabuchet (1867) -
Cuina de la casa del rector a Ars
Veneració
[modifica]Ja en vida se li havien atribuït miracles i dons com el coneixement del passat i el futur. El 8 d'octubre de 1874 fou declarat venerable per Pius IX i el 8 de gener de 1905 Pius X el beatificà i el posà com a model de rector de parròquia. El 31 de maig de 1925 el va canonitzar Pius XI.
Va ésser proclamat sant patró dels rectors de parròquies rurals el 1929. Joan XXIII va publicar el 1959 l'encíclica Sacerdotii Nostri Primordia, sobre l'obra de Vianney.
L'any 1955 se li dedicà una església a Barcelona.
La seva festivitat és el 4 d'agost.
Referències
[modifica]- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 138. ISBN 9788446018483.
-
Basílica del sant a Ars-sur-Formans -
Altar amb l'urna i el cos del sant a la basílica d'Ars -
Cos incorrupte del sant (Ars) -
Relicari amb el cor del sant (Ars)
