Joan de Ribera
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1532 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 6 gener 1611 (78 anys) València |
| Sepultura | Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi |
| Virrei de València | |
| 1602 – 1604 ← Juan Alonso Pimentel de Herrera | |
 Arquebisbe de València | |
| 3 desembre 1568 – 6 gener 1611 ← Ferran de Lloaces i Peres – Pedro de Castro y Nero → Diòcesi: arquebisbat de València | |
| Patriarca llatí d'Antioquia | |
| 30 abril 1568 – 6 gener 1611 Diòcesi: patriarcat llatí d'Antioquia | |
| Bisbe de Badajoz | |
| 27 maig 1562 – ← Antoine Ciurli – Diego de Simancas Simancas → Diòcesi: bisbat de Badajoz | |
| Arquebisbe catòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 6 de gener |
 | |
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
El seu pare, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ser virrei de Nàpols i sa mare morí quan ell era molt menut.[1] Joan de Ribera va estudiar a la Universitat de Salamanca. Quan tenia 30 anys, el Papa Pius IV el va nomenar bisbe de Badajoz. Allí es va dedicar amb tota la seua ànima a adoctrinar els catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Va ser nomenat arquebisbe de València, després el rei el va nomenar virrei de València, i així va arribar a ésser al mateix temps cap religiós i cap civil del regne. Va utilitzar tot el seu poder civil i religiós per pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscos, que es va realitzar en 1609.[2][3]
Va crear i va fundar el Reial Col·legi del Corpus Christi,[4] conegut entre els valencians amb el nom de Col·legi del Patriarca, que va tenir com a comesa principal la formació de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es va convertir així en un exemple i paradigma de la Contrareforma a València.[5][6] El clima religiós de la Contrareforma i la personalitat i el mecenatge artístic del fundador el van convertir en una de les figures més influents d'aquest període, ja que va arribar a ocupar els càrrecs d'arquebisbe de València, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la Universitat.
En 1597 va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la línia de les carmelites descalces.[7] En no aconseguir que Teresa de Jesús fundés un convent a València (Joan de Ribera volia que quedés sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seves fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la regla de sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoi, el 18 de desembre de 1597.
Va ser beatificat en 1796 i declarat sant pel papa Joan XXIII el 1960.
-
Joan de Ribera (1566), per Luis de Morales -
Proclamació de l'expulsió dels moriscos, pintura de Francesc Domingo Marqués, 1867 (València, Museu de Belles Arts) -
Capella del Col·legi del Corpus Christi, lloc d'enterrament del sant -
Pati del Col·legi del Corpus, fundat pel sant, amb el monument esculpit per Marià Benlliure
| Precedit per: Ferran de Lloaces i Peres |
Arquebisbe de València 1569 - 1611 |
Succeït per: Isidoro Aliaga |
| Precedit per: Juan Alonso Pimentel de Herrera |
Virrei de València 1602 - 1604 |
Succeït per: Juan de Sandoval i Rojas |
Referències
[modifica]- ↑ Campo, Urbano Alonso del. Vida y obra de Fray Luis de Granada (en castellà). Editorial San Esteban, 2005, p. 119. ISBN 978-84-8260-158-8.
- ↑ «Joan de Ribera, virrrei de València, demana l’expulsió dels moriscos de la jurisdicció reial». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Mercedes García-Arenal Rodriquez, Gerard A. Wiegers (eds). The Expulsion of the Moriscos from Spain: A Mediterranean Diaspora (en anglès). BRILL, 2014-09-18, p. 134. ISBN 978-90-04-27935-3.
- ↑ Rodrigo Zarzosa, Carmen «Un programa iconográfico en torno a la Eucaristía: el Real Colegio de Corpus Christi de Valencia». Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristía: actas del simposium 1/4-IX-2003. Ediciones Escurialenses, 2003, pàg. 733–752.
- ↑ Benito Doménech, Fernando. Arte de la contrarreforma en Valencia: San Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Pinturas y pintores (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1980.
- ↑
- ↑ Atienza López, Angela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia, 2008, p. 357. ISBN 978-84-96467-73-6.
