Cara o creu
.jpg) | |
| Tipus | flip (en)   |
|---|---|
El cara o creu és un joc d'atzar entre dues parts que pronostiquen la posició en què restarà una moneda després de ser llançada a l'aire. Els dos jugadors decideixen opcions contràries entre cara o creu i, en llençar la moneda, guanya qui ha encertat quina de les dues parts ha quedat boca amunt.[1] Al Rosselló es coneix el mateix joc amb la locució Sant Joan o barres.[2]
En una tirada de cara o creu hi participen dos bàndols, només un dels quals en sortirà vencedor, amb una probabilitat teòrica del 50% per cada un. Aquest equilibri entre la probabilitat de les dues parts, juntament amb la simplicitat i quotidianitat del joc, va fer que s'espengués des de l'antiga Roma i encara sigui utilitzat freqüentment. És un mecanisme per prendre decisions o sortejar, tant a nivell informal com formal. De fet, és d'ús comú en esports de pilota per decidir quin dels dos equips tria el camp en què jugarà o en quina part sacarà.
Existeixen diferents variants d'aquest joc que permeten canviar el nombre de jugadors, adaptar-lo a les noves tecnologies o d'altres que modifiquen la manera de dur-lo a terme. En general, el joc es durà a terme assegurant-se de mantenir la incertesa del resultat fins a l'últim moment.
Història
[modifica]El joc d'atzar de tirar monedes era conegut pels romans com a navia aut caput (vaixell o cap).
Procés
[modifica]Durant un llançament de moneda, aquesta es llança a l'aire de manera que faci un nombre impredictible de voltes.[3][4][5] Una de les parts interessades, bé prèviament o mentre la moneda és a l'aire, anuncia "cara" o "creu", indicant així quin costat de la moneda escull. A l'altra part li correspon el costat contrari. Segons la tradició, es pot atrapar la moneda, atrapar-la i girar-la, o deixar que caigui a terra. Quan la moneda s'atura, el llançament conclou i la part que encerta o obté el costat superior s'anuncia com la guanyadora.[6]
La moneda pot caure de costat, habitualment després de colpejar algun objecte (per exemple, una bota) o quedant encallada a terra. No obstant, fins i tot en una superfície plana, la moneda pot caure de costat. Un model computacional mostra que la probabilitat que la moneda caigui de costat i romangui així és d'aproximadament 1 entre 6000.
Ús en la resolució de disputes
[modifica]El llançament de moneda és un mètode simple i imparcial per resoldre disputes o escollir entre dues o més opcions arbitràries.[7][8] En la teoria de jocs, aquest mètode ofereix igualtat d'oportunitats a ambdues parts, requereix poc esforç i evita que la disputa es transformi en un conflicte.[9][10] El llançament de moneda s'utilitza àmpliament en esports i altres jocs per determinar factors arbitraris, com ara quin costat del camp ocuparà un equip o quina banda atacarà o defensarà al començament del joc; aquestes decisions poden afavorir una de les parts o ser neutrals.[11][12] La decisió pot estar influenciada per factors com la direcció del vent, la posició del sol i altres condicions. En esports d'equip, sovint el capità pren la decisió, mentre que l'àrbitre o jutge sol supervisar aquestes accions. En algunes situacions, en lloc de llançar, s'utilitza un mètode competitiu, per exemple, en bàsquet s'utilitza una pilota d’inici, mentre que el servei o faceoff fa un paper similar en hoquei sobre gel.
En la cultura popular
[modifica]- En català, es fa servir l'expressió a cara o creu per indicar un esdeveniment amb dos resultats possibles que tenen probabilitats pròximes a 1/2 d'ocórrrer, o bé per indicar una situació arriscada que depèn de l'atzar. En altres llengües del món també s'utilitzen expressions similars.[13]
- Lleó Borrell i Gambús i Josep Maria Andreu i Forns compongueren la cançó A cara o creu, que popularitzà Lluís Llach amb la seva interpretació.[14]
Notes i referències
[modifica]
- ↑ «cara o creu». l'Enciclopèdia. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ La locució Sant Joan o barres per denominar el joc de cara o creu prové del tipus de moneda produïda al segle xvi a Perpinyà, gravada amb la imatge de Sant Joan Baptista en una cara i l'escut de Catalunya a l'altra.[Vegeu referència 1.]
- ↑ «Coin Flip-What Is a Coin Flip? History, Uses, and Why It Matters». help.weex.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Tossing a Coin». www.cuemath.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «How random is the toss of a coin?». www.cmaj.ca. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Think Coin Flips Are 50/50? This Study Will Make You Think Again». statisticseasily.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Coin Bias Calculation Using Bayes’ Theorem». www.probabilisticworld.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «What Is Coin Flipping?». ohmyluck.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Heads Or Tails? The Fascinating Complexity Behind Flipping A Coin». www.smorescience.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Coin Flip Probability – Explanation & Examples». www.storyofmathematics.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «‘Flip a Coin’: Definition, Meaning, and Examples». writingtips.org. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Is Flipping a Coin Fair? Exploring the Math Behind the Toss». zitoc.com. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «cara». Optimot, consultes lingüístiques. [Consulta: 31 agost 2009].
- ↑ Riera i Gassiot, Ignasi. «Prohibicions, apranentatge, exili». A: Limpergraf. Lluís Llach. 2a ed. Barcelona: Rosa dels vents, gener 2003, pàg. 35. ISBN 84-01-38622-5 [Consulta: 31 agost 2009].