Sant Llogari de Castellet
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | Popular | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Sencera, però abandonada | |||
| Estil arquitectònic | Romànica | |||
| Altitud | 565 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellterçol (Moianès) | |||
| Localització | La Sala de Sant Llogari | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 28679 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Antiga sufragània de Sant Martí de Granera | |||
| Diòcesi | Vic, arxiprestat del Moianès | |||
| Festivitat | Sant Llogari | |||
Sant Llogari de Castellet, o de la Sala, és una església romànica del terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès.[1] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] L'advocació de l'església és de sant Leodegari d'Autun.
Està situada a l'extrem occidental del terme, a prop del lloc on es toquen els terme des Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders. És a l'esquerra de la riera de Sant Joan, en el tram on aquesta riera s'anomena de la Sala. Té al seu costat meridional i de ponent la masia de la Sala de Sant Llogari; estan emplaçades, església i masia, dalt d'un penya-segat, o cinglera, damunt de la riera en un lloc on aquesta fa un tancat meandre. A llevant de la masia i de l'església de Sant Llogari es troba un pla bastant ample, el Pla de Sant Llogari, que fan molt vistós el conjunt de la Sala.[3]
Consta des de l'any 939 com a depenent de Santa Maria de Moià. El lloc és esmentant en un acte autèntic de l'arxiu del bisbat de Vic del 1259.[4] El segle xiv fou traspassada a Sant Fruitós de Castellterçol i el 1550 passà com a sufragània de Sant Martí de Granera, per permuta amb Sant Julià d'Úixols.
Pertanyien a la seva jurisdicció eclesiàstica les masies de la Sala de Sant Llogari, al costat de la qual es troba, dues de la Vall de Marfà, terme actual de Castellcir (la Closella i Pujalt) i les del Pedrós, Vilanova i Vila-rúbia. Antigament n'havia tingut més, però són actualment desaparegudes, com Ca la Rosa, Cal Sec i l'Olleret. Inicialment era un temple d'una nau amb absis únic. Es conserva l'absis sencer, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. Ara bé, reformes dels segles XVI i XVII en desfiguraren la primitiva fàbrica romànica.
Bibliografia
[modifica]- Manuel Anglada i Bayés & Antoni Pladevall i Font. «Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)», Catalunya romànica. XVIII El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, ISBN 84-7739-271-4
- Josep Maria Gavín i Barceló. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0
- Alexandre Mazcuñan i Boix & Antoni Pladevall i Font, «Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)», Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-57-8.
Referències
[modifica]
- ↑ «Sant Llogari de Castellet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Llogari de la Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2017].
- ↑ Mapa: «Sant Llogari de Castellet» a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Antoni Pladevall, «L'antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet» Miscel·lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge Barcelona, Societat Catalana de Geografia,Institut d'Estudis Catalans, 1975, pàgina 340, ISBN 9788485135073