Sant Pere d'Oceja
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sant Pere  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Primera menció escrita | Principis del segle XI | |||
| Construcció | segle xii - | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Sant Pere | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Planta | Una nau única, amb absis a llevant | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Alta Cerdanya | |||
| Oceja | ||||
| ||||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 30 setembre 1964 | |||
| Identificador | PA00104062 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Pere d'Osseja és l'església parroquial del poble i terme d'Oceja, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.
Està situada[1] al nord del nucli vell de la població d'Oceja, a la Plaça de Sant Pere, al capdamunt del Carrer del Progrés.
Història
[modifica]La parròquia surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, que es creia de finals del segle ix, però recentment s'ha situat a principis de l'XI. El bisbe d'Urgell, Guisad, l'any 947 donava la parròquia al monestir de Sant Pere de Rodes. Passà a dependre del monestir de Santa Maria de Lillet des de final del segle xii fins al segle xix. Al document de la seva consagració pel bisbe Pere de Puigvert, el 2 de novembre del 1219, es feu donació perpètua a l'església de la Pobla de Lillet (Arxiu diocesà d'Urgell).
L'edifici
[modifica]
De l'edificació romànica només queda l'absis realitzat amb carreus de pedra granítica i pedra calcària. Sobre les primeres filades de la base n'hi ha una de grossos blocs granítics alternats amb altres fileres primes i gruixudes fins a arribar al nivell de la finestra centrada al mig del tambor amb dues arquivoltes, una sostinguda amb columnnetes amb capitell d'ornamentació vegetal esquemàtica.
La resta de l'edifici va ser construït sobre l'anterior romànic l'any 1894.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «- Oceja». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cerd 121. Sant Pere d'Oceja». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oceja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ventosa i Serra, Enric. Les esglésies romàniques de la Cerdanya. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2004 (Nostra història, 6). ISBN 84-95695-39-1.
