Santa Eulàlia de Soriguera
Santa Eulàlia de Soriguera | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 1.190,1 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Soriguera (Pallars Sobirà) | |||
Localització | Soriguera | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 25580 | |||
Activitat | ||||
Categoria | Església sufragània de Sant Esteve de Junyent | |||
Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
Santa Eulàlia de Soriguera, també dedicada a Sant Pere, és l'església parroquial del poble de Soriguera, pertanyent al terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà. Formava part del seu terme primigeni. Està situada en el mateix poble de Soriguera, en el seu extrem nord-est. Era sufragània de l'església de Sant Esteve de Junyent.
Petita capella de murs de pedra que presenta planta rectangular amb capçalera orientada al nord i la porta d'accés de reduïdes dimensions, als peus de la nau. Aquesta està formada per una arc de mig punt. Per damunt de la porta s'inscriu un petit òcul. Fins al 1962 presidia la façana una espadanya de doble arcada. La coberta és de llicorella és a dues vessants. La part inferior del mur de la façana apareix arrebossat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Santa Eulàlia de Soriguera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Roig i Deulofeu, Albert. «Sant Andreu de Baén». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.