Església vella de Sant Pere
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
| Altitud | 682 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mirambell (Anoia) | |||
| Localització | En el conjunt del cementiri | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 4331 | |||
_-_1.jpg)
Sant Pere i Sant Sadurní o Església vella de Sant Pere és una església, protegida com a bé cultural d'interès local, fora del nucli urbà de Mirambell, vora la carretera d'accés al poble i integrada dins del conjunt del cementiri local.[1] obra de Calonge de Segarra (Anoia) La primera notícia es documenta l'any 1039. El 1143, es realitzà una reconstrucció de l'edifici, i va ser dedicada a les advocacions de Sant Pere i Sant Sadurní. A partir de la construcció de la nova església parroquial de Sant Pere (1890), situada dins del nucli urbà de Mirambell, aquesta església restà sense culte i s'abandonà. Actualment es fa culte ocasionalment.[1]
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó, capelles laterals bastides en els murs laterals i capçada amb absis semicircular. La capçalera presenta una coberta interior amb volta d'un quart d'esfera. La coberta exterior de l'edifici es presenta a doble vessant realitzada amb teula àrab.[1]
La primitiva estructura de l'església, es veu alterada per la inclusió de dos nínxols, oberts ambdós murs laterals exteriors de l'edifici i que s'utilitzen per incloure els propis nínxols funeraris del cementiri del poble.[1]
A la façana de ponent, s'obre l'actual porta d'ingrés a l'edifici, d'estructura allindada i ambdós brancals obrats amb grans carreus de pedra. Damunt de la mateixa es dibuixa un arc de descàrrega i l'obertura d'una finestra espitllada, descentrada. Coronant la mateixa façana, les restes d'un campanar d'espadanya, parcialment enderrocat.[1]
Finalment, l'obra presenta un parament paredat amb grans bloc de pedra, així com l'ús de carreus ambdós brancals de la porta d'ingrés. També hi ha sectors amb presència d'arrebossat emblanquinat, concretament a les zones emprades pels nínxols funeraris del cementiri.[1]
Notes
[modifica]