Rarimi de Càller
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Rarimius segle iii Calaris, actual Càller (Sardenya, Itàlia) | ||
| Mort | c. 304 (Gregorià)  Càller | ||
| Sepultura | Catedral de Santa Maria (Càller), al Santuari dels Màrtirs; relíquies a la catedral de S. Llorenç de Sant Feliu de Llobregat | ||
| bisbe i màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme | ||
| Pelegrinatge | Càller | ||
| Festivitat | 12 d'octubre | ||
| Iconografia | Com a bisbe | ||
| Patró de | Compatró de Sant Feliu de Llobregat (1672) | ||
Rarimi de Càller (Càller, Sardenya, s. III) fou, segons una tradició, un arquebisbe de Càller, on morí màrtir.[1][2] No obstant això, no hi ha cap prova fefaent que realment fos martiritzat,[3][4][5] com passa amb tots els sants llegendaris de Càller fins al començament del segle iv, quan comencem a trobar documentació de la diòcesi. Tot i això, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Segons aquesta tradició, fou arquebisbe de Càller en succeir Eutimi de Càller, també sant. Durant les persecucions als cristians de l'època de Dioclecià, fou descobert portant les vestidures del seu rang, tot i que havia estat empresonat. El portaren al temple per fer ofrenes als déus romans i, en negar-s'hi, el degollaren.
Veneració
[modifica]La seva festivitat se celebra el 12 d'octubre. És sebollit a la Catedral de Santa Maria de Càller, al Santuari dels Màrtirs, excavat a la roca el segle xvii i on dipositaren les restes provinents de 179 tombes de màrtirs de Càller, entre les quals les de Rarimi.
El 1672 foren portades relíquies del sant a la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, i esdevingué compatró de la vila, juntament amb Sant Llorenç d'Osca. En la mateixa ciutat, el 12 d'octubre de 1685 es beneí una campana anomenada Rarímia en honor seu; la campana es va perdre l'any 1936, després de cremar l'església, quan fou fosa per fer-ne material de guerra, i el 12 d'octubre de 2000, es col·locà una nova campana amb el mateix nom.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Dionisio Bonfant. Triumpho de los Santos del Reyno de Cerdeña, 1635. Llibre VIII, capítol XIV, p. 264.
- ↑ Salvatore Vitale. Annales Sardiniae, 1639. p. 235 p. 240.
- ↑ Jacint Segura. “Norte crítico con las reglas mas ciertas para la discreción en la historia...” 1736. València
- ↑ John William Warre Tyndale. "The Island of Sardinia" 1849. Vol.3 p. 96
- ↑ William Henry Smyth. "Sketch of the present state of the island of Sardinia" 1828. p. 210
- ↑ “LES CELEBRACIONS I ELS CULTES RELIGIOSOS AL BAIX LLOBREGAT” (Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat), ISBN 978-84-936503-0-8, any 2008
- ↑ “LES FESTES POPULARS AL BAIX LLOBREGAT, SEGONS EL BARÓ DE MALDÀ”, Materials del Baix Llobregat - Les Festes al Baix Llobregat i altres escrits (Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat), any 2001 Núm.: 7