Sant Romà de Real
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Església  | ||||||||
| Construcció | segle xi, 1744 | ||||||||
| Ús | església | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Real (Capcir) | ||||||||
| Localització | Real (Capcir) | ||||||||
| |||||||||
| MH | |||||||||
| Identificador | MH: PA00104105 | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | ||||||||
| Religió | catolicisme | ||||||||
| |||||||||
Sant Romà de Ral (Saint-Romain de Réal en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Real, o Ral, a la comarca del Capcir.
Està dedicada[1] a Romà d'Antioquia, màrtir. L'església es dreça dalt d'una elevació, als afores[2] del poble, al nord, amb una vista excel·lent de l'Embassament de Puigbalador i del sector nord de la comarca.
Història
[modifica]A la documentació conservada[3] se l'esmenta per primera vegada el 893, i poc després el 908 (ecclesia San Romananus de Real[4]), i reapareix periòdicament, com el 1266[5] i en anys posteriors. Més endavant, fou engrandida, i l'església actual respon principalment a les reformes acabades el 1744, data que s'esculpí a la nova porta d'entrada. El 1851 s'afegí una sagristia al temple.
Sant Romà de Real va ser declarat Monument històric de França [6] el 23 de novembre del 1982.
Arquitectura
[modifica]
De la primera etapa constructiva, romànica, possiblement del segle xi, se'n conserva encara una decoració amb bandes llombardes a la façana meridional, amb un grup de sis arcades i un altre de cinc, i una petita finestra absidal. La nau única amb coberta de volta de canó, amb la reforma del segle xviii passà a tenir la capçalera plana i va perdre l'absis original. És separada de la nau principal per un arc. També se li afegí una capella lateral al nord i, més endavant, la sagristia al sud.
La portalada, rematada per un arc semicircular fet de granit, és a la façana oest i reemplaça l'entrada original, orientada al sud (com tantes altres esglésies amb porta al migdia) i cegada quan fou substituïda. La façana nord sembla totalment refeta en la reconstrucció del 1744, moment en què se li deurien afegir contraforts per donar-li solidesa. El majestuós campanar d'espadanya [5] per dessobre de l'entrada, es compon de dues grans obertures paral·leles que contenen les campanes, i està rematat per una petita creu. Les dues campanes, del 1807 i dedicades als patrons santa Maximina i sant Romà, foren obra de la foneria[3] de Mill Guillaume.
Mobiliari
[modifica]L'església conserva una pila baptismal del segle xi, pintures al fresc del XVI i les restes d'un retaule barroc. Atribuït[3] al carcassonenc Joan Jaume Mélair i datat cap als finals del segle xvii[7] el retaule mostra al centre la Mare amb l'Infant, flanquejada per estàtues de santa Maximina i sant Romà. En el cementiri veí es pot observar una creu en ferro forjat datada[5] del 1790.
Referències
[modifica]- ↑ «El Capcir, al web "El Camí"». Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Sant Romà de Real en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sant Romà de Ral, al web de la "Fondation Patrimoine"» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ «Sant Romà, en un fulletó turístic de l'ajuntament de Real» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Campanar de Real, al web del Consell General» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ Fitxa i fotografies i plànols a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
- ↑ El període d'activitat atribuït a Joan Jaume Melair va del 1668 fins a la seva mort al 1698 («Sant Romà de Real». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.).
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «145 - Real». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Bonnery, André; Puigferrat i Oliva, Carles; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Ral: Sant Romà de Ral». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998, p. 499. ISBN 978-84-39346-13-5.
- Gavín, Josep M. «Cap 14. Sant Romà de Ral». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 237
- Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Puigbalador». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Real». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
