Vés al contingut

Santiago Vilanova i Tané

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santiago Vilanova)
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Santiago Vilanova i Tané

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2020 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)
← Eduard Pujol i Bonell

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Ciències de la Informació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític, consultor ambiental, escriptor, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
PartitEls Verds - Alternativa Verda Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Santiago Vilanova i Tané (Olot, 9 de gener de 1947) és un periodista, escriptor, consultor ambiental i històric ecologista català.[1]

Biografia

[modifica]

Ha participat en la fundació de diverses organitzacions ecologistes, algunes de les quals n'ha estat el president, com el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, l'associació Una Sola Terra o el partit Els Verds - Alternativa Verda. Ha dirigit la primera revista ecologista catalana Userda, i ha format part d'organismes públics com el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona.[2]

Ha escrit nombroses publicacions, que inclouen més d'una vintena de llibres. Destaquen El combat ecologista a Catalunya, i L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse L'emergència.[3][4] Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com Nació Digital, L'Unilateral, Diari de Girona, La Vanguardia, El Punt Avui. Va ser redactor a El Correo Catalán (1973-1977), al Diario de Barcelona (1971-1973, 1977), director de la revista Actual (1982) i director del període autogestionari del Diario de Barcelona (1983-1984) i va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983.[1] És ponent de la secció d'Ecologia de l'Ateneu Barcelonès.[1][5]

Va ser cap de llista per Girona de Nacionalistes d’Esquerra el 1980.[5] El 2007, es va presentar a les eleccions municipals a Sant Feliu de Guíxols amb Els Verds-Alternativa Verda, amb el suport de la CUP. La seva candidatura va quedar última, amb un 1,31 % dels vots.[6][7] El 2011 es va presentar a les primàries per elegir el candidat a l'alcaldia de Barcelona de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició en la qual estava integrada Els Verds-Alternativa Verda.[8] Va obtenir el 35,8 % dels vots, però va ser superat per Santiago Espot, que en va obtenir el 40,5 %.[9] El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya com a independent a la demarcació de Barcelona per a les Eleccions al Parlament de Catalunya.[10] Va obtenir l'escó de diputat el novembre de 2020 després de la renúncia d'Eduard Pujol en ser acusat d'assetjament sexual.[5] Es presenta com a cap de llista d'Els Verds-Alternativa Verda a les eleccions municipals de Barcelona de 2023.[1][5]

Obres destacades

[modifica]
  • El combat ecologista a Catalunya. Edicions 62, 1979. ISBN 84-297-1492-8. 
  • El Síndrome nuclear: el accidente de Harrisburg y el riesgo nuclear en España. Barcelona: Bruguera, 1980. ISBN 978-84-02-07390-7. [2]
  • Chernobil: el fin del mito nuclear. El impacto informativo y biológico del mayor accidente de la industria electronuclear. Barcelona: Anthropos, 1988. ISBN 978-84-7658-091-2. [2]
  • L'Onada ecològica: el repte ambiental català a l'Europa de l'Acta Única. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 978-84-297-3263-4. [2]
  • Empresaris verds per a un planeta blau: l'estratègia ambiental de l'empresa del segle XXI. Barcelona: Blume, 1994. ISBN 978-84-8076-086-7. [2]
  • La bomba atòmica de Franco: els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya. Llibres de l'Índex, 2011. ISBN 978-84-96563-75-9. [11]
  • Fukushima, el declive nuclear. Icaria, 2012. ISBN 978-84-9888-400-5. 
  • Salvem els nostres volcans: crònica periodística i ecologista de la defensa de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Curbet Edicions, 2017. ISBN 978-84-947399-4-1. [12]
  • L'Emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse. Barcelona: Edicions 62, 2021. ISBN 978-84-297-7941-7. [3]

Novel·les

Referències

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 NacióGarrotxa. «Santiago Vilanova es presenta com a alcaldable a Barcelona». [Consulta: 26 abril 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Santiago Vilanova». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 Martí Martí, Carles «Un repte ineludible per garantir el futur.». Lo Floc, 237, 2021, pàg. 58-59.
  4. ↑ Lano, Pau «Santiago Vilanova: «La transició energètica reclama responsabilitats compartides»». Revista de Girona, 334.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «L'ecologista olotí Santiago Vilanova, nou diputat de JxCat al Parlament de Catalunya». Nació Digital, 03-11-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
  6. ↑ «Resultados elecciones municipales Sant Feliu de Guíxols 2007» (en espanyol). [Consulta: 3 novembre 2020].
  7. ↑ «Proclamació de les candidatures. Junta electoral de Zona de la Bisbal d'Empordà». BOP de Girona, 86, 01-05-2007, pàg. 25.
  8. ↑ «Ecodiari: El verd Santiago Vilanova vol ser alcaldable per SI». www.naciodigital.cat. [Consulta: 12 febrer 2018].
  9. ↑ ACN «Santiago Espot, proclamat candidat a Barcelona de SI a les eleccions municipals». ARA, 13-03-2011 [Consulta: 30 abril 2023].
  10. ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  11. ↑ Borràs, Xavier «Quan Franco volia la bomba atòmica». EcoDiari, 02-10-2011.
  12. ↑ Borràs, Xavier «Surt «Salvem els nostres volcans», del periodista i ecologista olotí Santiago Vilanova». EcoDiari, 11-12-2017.
  13. ↑ ««L'ànima del volcà», nou llibre de Santiago Vilanova». EcoDiari, 09-09-2015.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santiago_Vilanova_i_Tané&oldid=34075785»