Santuari de Shimogamo

Infotaula edificiSantuari de Shimogamo
	Vista frontal de l'edifici principal del Santuari de Shimogamo.
Nom en la llengua original	(ja) 下鴨神社
Dades
Tipus	Jinja
Part de	monuments històrics de l'antiga Kyoto, Vint-i-dos santuaris, Shinbutsu Reijō Junpai no Michi i santuari Kamo
Construcció	valor desconegut
Dedicat a	Tamayoribime
Característiques
Estil arquitectònic	Nagare-zukuri
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 10,7 ha; zona tampó: 105,3 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sakyō-ku (Japó)
Localització	京都府京都市左京区下鴨泉川町59
	35° 02′ 20″ N, 135° 46′ 21″ E / 35.0389°N,135.7725°E
Format per	Tadasu no Mori ; Honden Higashi ; Honden Nishi
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural
Data	1994 (18a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador	688-002
Tresors Nacionals del Japó
Indret històric del Japó
Indret històric del Japó
	Tadasu no Mori
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Tadasu no Mori
Data	?
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Honden Higashi
Data	31 març 1953
Propietats culturals destacades del Japó
	Honden Higashi
Data	2 agost 1901
Data de finalització	31 març 1953
	;
Tresors Nacionals del Japó
	Honden Nishi
Data	31 març 1953
Propietats culturals destacades del Japó
	Honden Nishi
Data	2 agost 1901
Data de finalització	31 març 1953
Lloc web	shimogamo-jinja.or.jp

Santuari Shimogamo (下鴨神社, Shimogamo-jinja) és el nom comú per a un important santuari xintoista que es troba al districte de Shimogamo, dins del Sakyo-ku de la ciutat de Kyoto. No obstant això, el seu nom formal és Kamo-mioya-jinja (賀茂御祖神社).^[1] És un dels més antics santuaris xintoístes al Japó i constitueix alhora un dels disset monuments històrics de l'antiga Kyoto designats com a tal per la Unesco per constituir un Patrimoni de la Humanitat.

El nom jinja identifica la família dels kami, o les deïtats que són venerades. El nom també fa referència a l'àmbit d'un bosc proper del santuari, que són vestigis de l'antic selva verge de la Tadasu no Mori. A més, les referències de nom del santuari també són pels primers habitants de la zona, el clan dels Kamo, molts dels quals segueixen vivint prop del santuari que els seus avantpassats tradicionalment han anat servint.^[2] El santuari Shimogamo està dedicat a la veneració de Tamayori-hime (玉依姫; lit., Esperit acollidor de solteres) i el seu pare, Kamo Taketsunomi (賀茂建角身). Tamayori-hime és la mare de Kamo Wakeikazuchi (賀茂別雷; el tro-divisor de Kamo), qui va ser engendrat per Honoikazuchi-no-mikoto (火雷神; El Déu del Foc i els llampecs).^[3]^[4]

Història

El santuari va esdevenir objecte del patrocini imperial al començament del Període Heian.^[5] El shimogamo, juntament amb el santuari Kamigamo, va ser designat un dels dos principals santuaris xintoístes (ichinomiya) de l'antiga Província de Yamashiro.^[6] El terme Kamo-jinja en japonès és una referència general al santuari Shimogamo i el santuari Kamigamo, els tradicionalment associats als santuaris Kamo de Kyoto;^[7] dels dos, el Shimogamo és el santuari més antic, seria uns cent anys més antic que el Kamigamo, i que data del segle vi, segles abans de Kyoto va esdevenir la capital del Japó. El Kamo-jinja exerceix la funció de protegir Kyoto de males influències externes.^[8]

L'any 965, l'Emperador Murakami va ordenar que missatgers imperials anessin enviats per informar dels esdeveniments importants al guardià Kami.^[9] Després de la restauració Meiji, entre 1871 i 1946, el Shimogamo va ser oficialment designat com un dels Kanpei-taisha (官幣大社) (官幣大社, 'Kanpei-taisha'?), la qual cosa significava que quedava sota suport del govern nipó.^[10]

Visites imperials

Al llarg de la seva història, aquest santuari ha estat visitat per diversos emperadors:

794: L'emperador Kammu durant una gran marxa.^[11]
942: L'emperador Suzaku va visitar el santuari per oferir una ofrena d'agraïment per la restauració de la pau.^[11]
979: L'emperador En'yū va decidir que una visita imperial del santuari Iwashimizu també havia d'estar acompanyada d'una altra al Santuari Kamo.^[11]
1088: L'emperador Horikawa^[12]
1156: L'emperador Go-Shirakawa.^[13]

Estructures

L'estructura original va ser aixecada el 678 durant el regnat de l'emperador Tenmu, convertint-se al principal edifici durant el regnat de l'emperador Kammu quan la capital japonesa va ser traslladada de Nara a Heian-kyo.^[14]

Galeria

Aquest camí condueix a través del Tadasu no Mori (el "Bosc on les mentides són revelades").
Un parell de Torii del Santuari.
Mitarai-sha.
El pont Taikobashi.

Referències

↑ Richard, Ponsonby-Fane. (1964) 'Visiting Famous Shrines in Japan pp. 1-118.
↑ Nelson, John K. (2000). Enduring Identities: The Guise of Shinto in Contemporary Japan, pp. 92-99.
↑ Kōjien Japanese dictionary, entry for Tamayori-bime.
↑ Kokugakuin University's digital Encyclopedia of Shinto, entry for Tamayorihime.
↑ Breen, John et al. (2000). Shinto in History: Ways of the Kami, pp. 74-75.
↑ "Nationwide List of Ichinomiya," p. 1.; (Consultat l'11 de març de 2012)
↑ Terry, Philip. (1914). Terry's Japanese empire, p. 479.
↑ Miyazaki, Makoto. "Lens on Japan: Defending Heiankyo from Demons," Daily Yomiuri. (Consultado 11 de marzo de 2012).
↑ Ponsonby-Fane. Studies, pp. 116-117.
↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan, pp. 124.
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 Ponsonby-Fane, Richard. (1964). Visiting Famous Shrines of Japan, p. 47.
↑ Ponsonby-Fane, Visiting, p. 49.
↑ Ponsonby-Fane, Visiting, p. 50.
↑ «Shimgamo Shrine». Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 29 novembre 2016].

Bibliografia

(1962). Studies in Shinto and Shrines. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. OCLC 399449
(1964). Visiting Famous Shrines in Japan. Kyoto: Ponsonby-Fane Memorial Society. OCLC 1030156
Breen, John i Mark Teeuwen. (2000). Shinto in History: Ways of the Kami. Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 0-824-82363-X; ISBN 978-0-8248-2363-4
Iwao, Seiichi, Teizō Iyanaga, Susumu Ishii, Shōichirō Yoshida, et al. (2002). Dictionnaire historique du Japon. Paris: Maisonneuve & Larose. ISBN 2-7068-1632-5; ISBN 978-2-7068-1632-1; OCLC 51096469
Nelson, John K. (2000). Enduring Identities: The Guise of Shinto in Contemporary Japan. Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 0-8248-2259-5; ISBN 978-0-8248-2259-0
Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. OCLC 194887

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Shimogamo

Lloc web del Santuari Shimogamo Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine.

[1] Richard, Ponsonby-Fane. (1964) 'Visiting Famous Shrines in Japan pp. 1-118.

[2] Nelson, John K. (2000). Enduring Identities: The Guise of Shinto in Contemporary Japan, pp. 92-99.

[3] Kōjien Japanese dictionary, entry for Tamayori-bime.

[4] Kokugakuin University's digital Encyclopedia of Shinto, entry for Tamayorihime.

[5] Breen, John et al. (2000). Shinto in History: Ways of the Kami, pp. 74-75.

[6] "Nationwide List of Ichinomiya," p. 1.; (Consultat l'11 de març de 2012)

[7] Terry, Philip. (1914). Terry's Japanese empire, p. 479.

[8] Miyazaki, Makoto. "Lens on Japan: Defending Heiankyo from Demons," Daily Yomiuri. (Consultado 11 de marzo de 2012).

[9] Ponsonby-Fane. Studies, pp. 116-117.

[ponsonby124-10] Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan, pp. 124.

[visiting47-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 Ponsonby-Fane, Richard. (1964). Visiting Famous Shrines of Japan, p. 47.

[12] Ponsonby-Fane, Visiting, p. 49.

[13] Ponsonby-Fane, Visiting, p. 50.

[14] «Shimgamo Shrine». Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 29 novembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]