La Trinitat de Bellpuig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Santíssima Trinitat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | segle xii - | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Santíssima Trinitat | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 675,3 m | |||
| Planta | Nau única, absis semicircular. | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Prunet i Bellpuig (Rosselló) | |||
| Localització | La Trinitat de Bellpuig | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 12 juny 1951 | |||
| Identificador | PA00104104 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
El santuari de la Trinitat és una església situada al llogaret de la Trinitat, que pren el nom del santuari, en el municipi nord-català de Prunet i Bellpuig. És a la sub-comarca dels Aspres, sota l'antic castell de Bellpuig i al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d'Arles. Amb el nom de Sant Pere de la Serra havia estat l'església parroquial de Bellpuig. En l'actualitat hi ha la casa del comú del municipi. Contemporàniament, el santuari ha guanyat fama, especialment per veneració a la majestat[1] romànica del segle xii.
Història
[modifica]De l'edifici original, consagrat el 31 de gener del 953 pel bisbe d'Elna Riculf, se'n conserven restes de l'absis i, a l'actual nau principal, pedres decorades de línies verticals i horitzontals. En el segle xvii canvià l'advocació, de Sant Pere a la Trinitat. Va ser declarat Monument històric de França [1] el 1951.
L'edifici
[modifica]La nau principal va ser bastida al segle xi, està rematada per un absis semicircular i té la volta sostinguda per arcs torals. El temple fou engrandit al segle xii amb una segona nau més petita, de pedres grans i ben tallades, amb coberta de volta de quart de cercle: té una cornisa decorada amb escultures d'animals. Al segle xiii encara s'afegí a llevant de la segona nau una capella rectangular, també decorada d'una cornisa amb motius geomètrics. El campanar, d'espadanya, és més modern.
Una restauració recent ha permès de trobar restes de pintures murals als baixos de l'absis. Com a mobiliari, a banda del Crist té una porta romànica, una creu gòtica, una marededéu i dos antics retaules barrocs, restaurats contemporàniament.
El Crist romànic
[modifica]És, de lluny, l'objecte de més importància que s'hi conserva. La Majestat, del segle xii, va ser emmascarada per una restauració ben desafortunada del segle xviii. Sortosament, hom n'ha llevat la pintura i els daurats de la creu, i l'ha tornada a un estat proper a l'original. En el decurs d'una restauració es va trobar, amagat al dors del Crucificat, un petit reliquiari en plata amb la data 1710.
Altre mobiliari
[modifica]- Creu pintada per les dues cares, datada al segle xiv, i provinent de l'església de Prunet
- Mare de Déu asseguda del segle xiv
- Capelleta barroca (altar portàtil)
- Retaule de la Trinitat (del 1698)
- Retaule de l'Altar Major (del 1732) [1]
Imatges
[modifica]-
Absis -
Porta, amb ferratges romànics -
Detall de la cornisa sud:cargol -
Crist romànic -
Vista general infraroja -
Vista general -
Vista general (sud) -
Vista general (oest) -
Portal -
Pany de l'església -
Vierge à l'Enfant
.jpg)
Bibliografia
[modifica]- Marcel Durliat Roussillon roman Paris: Zodiaque, 1986 ISBN 2-7369-0027-8
- Geraldine Mallet Églises romanes oubliées du Roussillon Barcelona: Les Presses du Languedoc, 2003 ISBN 2-85998-244-2
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «L'església, al web www.patrimoine-de-france.org» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2014].