Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | mont Carmel  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Horta-Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer del Santuari, 112-114 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
| Religió | catolicisme | |||
El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel és un edifici religiós situat al turó d'en Mora, actualment turó del Carmel, al barri del Carmel del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.
Història
[modifica]S'obrí al culte públic l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.[1] La construí entre 1860 i 1864 l'ermità Miquel Viladoms, sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme. Viladoms fou violentament assassinat dins de la capella, que durant uns anys va quedar abandonada. A partir de 1890 hi residí mossèn Jaume Moré, que tenia cura espiritual dels pocs habitants de la zona, sota la dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.[2]
A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.[1]
El 1913 el Patronato Popular de Cultura y Beneficencia de Nuestra Señora del Monte Carmelo, va convèncer mossèn Moré de traslladar-se a viure a Can Grau i oficiar la missa a la capella particular de la finca, deixant de fer-ho a l'ermita del Carmel, fins que el 1930 s'erigí l'església de Santa Teres de Jesús, perquè la capella havia quedat petita pel creixement del barri, i el mossèn tornà a l'ermita.[2] El 1930 fou elevada a capella. A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.[3]
L'any 1962 es va establir com a parròquia.[1] Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani. El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l'arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Església de la Mare de Déu del Carmel». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bou Roura, Lluís M.; Gimeno Cases, Eva. El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible. Barcelona: Agència de Promoció del Carmel i entorns, 2007, pp. 42 – 46.
- ↑ «Santuari del Carmel». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 4 gener 2013].