Sapotàcies

Sapotàcies
Sapotaceae
	; Pouteria sapota
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ericales
Família	Sapotaceae ; Juss., 1789
Tipus taxonòmic	Manilkara Adans.
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum
Subfamílies
	Chrysophylloideae; Sapotoideae; Sarcospermatoidae;

Les sapotàcies (Sapotaceae) són una família de plantes angiospermes.^[2] Inclou unes 800 espècies d'arbres i arbustos de fulles perennes, agrupades en 62 gèneres. La distribució actual és pantropical, però fins al Plistocè mitjà també ocupaven el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans^[3]

Moltes espècies tenen fruits comestibles i/o tenen usos econòmics. Entre les de fruit comestible hi ha Manilkara zapota (Sapodilla, Sapota), Manilkara chicle (xiclet), Chrysophyllum cainito (Chrysophyllum cainito, Pouteria (Abiu, Canistel, Lúcuma), etc.

Els arbres del gènere Palaquium (Gutaperxa) produeixen un important làtex amb molts usos.

Les llavors de l'arbre Argania spinosa (L.) Skeels produeixen un oli comestible, tradicionalment utilitzat al Marroc.

El nom de la família deriva del nom vernacle mexicà zapote, que deriva del nàhuatl "tzapotl", llatinitzat com a sapota.

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els següents gèneres:^[2]

Amorphospermum F.Muell.
Aningeria Aubrév. & Pellegr.
Aubregrinia Heine
Aulandra H.J.Lam
Autranella A.Chev.
Baillonella Pierre
Bemangidia L.Gaut.
Breviea Aubrév. & Pellegr.
Burckella Pierre
Capurodendron Aubrév.
Chromolucuma Ducke
Chrysophyllum L.
Delpydora Pierre
Diploknema Pierre
Diploon Cronquist
Donella Pierre ex Baill.
Eberhardtia Lecomte
Ecclinusa Mart.
Elaeoluma Baill.
Englerophytum K.Krause
Faucherea Lecomte
Gambeya Pierre
Gluema Aubrév. & Pellegr.
Inhambanella Dubard
Isonandra Wight
Labourdonnaisia Bojer
Labramia A.DC.
Lecomtedoxa Dubard
Letestua Lecomte
Madhuca Buch.-Ham. ex J.F.Gmel.
Magodendron Vink
Malacantha Pierre
Manilkara Adans.
Micropholis (Griseb.) Pierre
Mimusops L.
Neohemsleya T.D.Penn.
Neolemonniera Heine
Niemeyera F.Muell.
Northia Hook.f.
Omphalocarpum P.Beauv.
Palaquium Blanco
Payena A.DC.
Pichonia Pierre
Planchonella Pierre
Pleioluma (Baill.) Baehni
Pouteria Aubl.
Pradosia Liais
Pycnandra Benth.
Sahulia Swenson
Sarcaulus Radlk.
Sarcosperma Hook.f.
Sersalisia R.Br.
Sideroxylon L.
Spiniluma (Baill.) Aubrév.
Synsepalum (A.DC.) Daniell
Tieghemella Pierre
Tridesmostemon Engl.
Tsebona Capuron
Van-royena Aubrév.
Vitellaria C.F.Gaertn.
Vitellariopsis (Baill.) Dubard
Xantolis Raf.

Referències

↑ «Sapotaceae Juss., nom. cons.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 17-01-2003. Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 6 abril 2009].
↑ ^2,0 ^2,1 «Sapotaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 maig 2022].
↑ Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire Paléo Environnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622Villeurbanne Cedex France.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sapotàcies

[1] «Sapotaceae Juss., nom. cons.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 17-01-2003. Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 6 abril 2009].

[kew-2] 2,0 ^2,1 «Sapotaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 maig 2022].

[3] Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire Paléo Environnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622Villeurbanne Cedex France.

[1]

[2]

[3]