Vés al contingut

Barzanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Satibarzanes)
Plantilla:Infotaula personaBarzanes
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Herat (Afganistan) Modifica el valor a Wikidata
Mort330 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa Ària (Pèrsia)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernador Modifica el valor a Wikidata

Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Alexandre el Gran, en la seva marxa cap a Ària des de Hircània, es va trobar amb Satibarzanes a una ciutat anomenada Susia. El sàtrapa se li va sotmetre i Alexandre el va confirmar en la seva satrapia; per prevenir lluites amb altres grups macedonis que avançaven i no sabien la decisió del rei, va deixar un cos de 40 cavallers a les ordes d'Anàxip. Només marxar Alexandre, Anaxip i els seus homes van morir assassinats pel sàtrapa, i Satibarzanes es va revoltar i es va fer fort a Arctoana.

Quan Alexandre va tornar, va fugir amb Bessos de Bactriana i els macedonis van conquerir ràpidament la ciutat, l'any 330 aC Al final del mateix any, Satibarzanes, nomenat per Bessos sàtrapa de Pàrtia, va entrar a Ària amb 2000 homes reclutats a Bactriana; Alexandre va enviar contra ell a Artabazos, Erigi i Caranos, segons diu Flavi Arrià.[1]

Satibarzanes, quan l'enfrontament bèl·lic encara no havia estat decisiu per cap de les dues forces, va desafiar a qualsevol dels generals grecs a un combat singular i Erigi va acceptar el repte En el combat Satibarzanes va ser derrotat i mort pel general macedoni, segons diuen Flavi Arrià, Diodor de Sicília[2] i Quint Curci Ruf.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, III, 25, 28
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 78, 81, 83
  3. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, VI, 6: VII, 3-4
  4. Smith, William (ed.). «Satibarzanes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 1r febrer 2022].