Haloxylon
 Saxaul negre  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Subfamília | Salsoloideae |
| Gènere | Haloxylon Bunge ex E.Fenzl |
| Tipus taxonòmic | Haloxylon ammodendron |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Bunge |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Haloxylon és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). Són plantes natives d'una zona que aniria des de l'Àsia central fins a la península Àràbiga, Pròxim Orient i nord d'Àfrica i presència a la península Ibèrica.[1] Són espècies psamòfites, plantes que creixen en hàbitats sorrencs ().[2]
Descripció
[modifica]Són arbusts o arbrets d'1 a 8 metres d'alt, rarament 12 metres, tene un tronc gruixut i moltes branques. Les fulles són imbricades. Les flors són molt petites. El fruit és alat i fa uns 8 mm de diàmetre, la llavor fa 1,5 mm.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1851 a la segona part del tercer volum de l'obra col·lectiva Flora Rossica; sive, Enumeratio plantarum in totius Imperii Rossici provinciis Europaeis, Asiaticis et Americanis hucusque observatarum pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808–1879) atribuït al botànic alemany Alexander von Bunge (1803-1890).[3][4][5]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Haloxylon es reconeixen les onze espècies següents:[1]
- Haloxylon ammodendron (C.A.Mey.) Bunge ex Fenzl
- Haloxylon gracile (Aellen) Hedge
- Haloxylon griffithii (Moq.) Boiss.
- Haloxylon multiflorum (Moq.) Bunge ex Boiss.
- Haloxylon negevensis (Iljin & Zohary) L.Boulos
- Haloxylon persicum Bunge
- Haloxylon salicornicum (Moq.) Bunge ex Boiss.
- Haloxylon schmittianum Pomel
- Haloxylon scoparium Pomel
- Haloxylon tamariscifolium (L.) Pau
- Haloxylon thomsonii Bunge ex Boiss.
Ecologia
[modifica]Als deserts de l'Àsia central són plantes que juguen un paper important contra l'avenç de la desertificació,[6] a més un gran nombre d'ocells estan associats amb espècies d'Haloxylon.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Hedge, I. C.. Rechinger, Karl Heinz et al.. Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae. Graz: Akad. Druck, 1997, p. 315–326. ISBN 3-201-00728-5.
- ↑ «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juliol 2024].
- ↑ Stearn, William T. «LEDEBOUR'S "FLORA ROSSICA," "ICONES PLANTARUM NOVARUM," AND "FLORA ALTAICA," WITH A NOTE ON PALLAS' "FLORA ROSSICA"» (en anglès). Journal of the Arnold Arboretum, vol. 22, n.2, 4-1941, pàg. 225.
- ↑ Ledebour, 1851, p. 819.
- ↑ Orlovsky, Nicolai; Birnbaum, Elliott «The role of Haloxylon species for combating desertification in Central Asia» (en anglès). Plant Biosystems. Official Journal of the Societa Botanica Italiana, vol. 136, n. 2, 05-08-2006, pàg. 233-240. DOI: 10.1080/11263500212331351139.
- ↑ Maclean, Gordon Lindsay «Avian adaptations to deserts of the Northern and Southern hemispheres: a comparison» (PDF). Curtin University of Technology School of Environmental Biology Bulletin, 17, 1996. Arxivat de l'original el 2008-07-26 [Consulta: 25 octubre 2011]. Arxivat 2008-07-26 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Ledebour, Carl Friedrich von. Flora Rossica; sive, Enumeratio plantarum in totius Imperii Rossici provinciis Europaeis, Asiaticis et Americanis hucusque observatarum (en llatí). vol.3. Stuttgart: Sumptibus Librariae E. Schweizerbart, 1851.
- Pyankov, Vladimir I.; Black, Clanton C., Jr.; Artyusheva, Elena G.; Voznesenskaya, Elena V.; Ku, Maurice S.B.; Edwards, Gerald E. «Features of Photosynthesis in Haloxylon species of Chenopodiaceae that are Dominant Plants in Central Asian Deserts». Plant and Cell Physiology, 40, 2, 1999, pàg. 125–134.
