Mongongo
Schinziophyton rautanenii | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 62004062 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Euphorbiaceae |
Gènere | Schinziophyton |
Espècie | Schinziophyton rautanenii Radcl.-Sm., 1990 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Ricinodendron rautanenii |
Mongongo (Schinziophyton rautanenii), abans anomenat Ricinodendron rautanenii, és un arbre tropical, únic membre del gènere Schinziophyton. Arriba a fer de 15 a 20 m d'alt i es fa al sud d'Àfrica. La seva fusta és groga i té caracterísitques similars a la fusta de balsa, poc pesant i dura.
Fruit
[modifica]Té forma d'ou, madura entre març i maig, i conté una fina capa de polpa comestible al voltant de la closca.
Distribució
[modifica]Es troba a diversos llocs del sud d'Àfrica del nord de Namíbia al nord de Botswana, sud-oest Zàmbia i oest de Zimbàbue. També de l'est de Malawi, i est de Moçambic.
Usos tradicionals
[modifica]En algunes zones africanes es considera un aliment bàsic especialment entre l'ètnia San (boiximans) del nord de Botswana i Namíbia que per l'arqueologia s'ha vist que els consumeixen des de fa 7.000 anys. S'emmagatzemen bé i es conserven molt de temps. Alternativament les nous es recuperen dels fems dels elefants.[1]
Oli de mongongo
[modifica]Tradicionalment s'ha usat aquest oli per a la cura de la pell.
Aspecte nutritiu
[modifica]Per 100 grams de nous de mongongo amb closa:
- 57 g de greix:
- 44% polinsaturat
- 17% saturat
- 18% monoinsaturat
- 24 g proteïna
- 193 mg calci
- 4 mg zinc
- 2.8 mg coure
- 565 mg vitamina E (i tocoferol)
Referències
[modifica]