Asthenes
_from_behind.jpg) cisteller austral  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Asthenes Reichenbach, 1853 |
.svg){kind=icon}
Asthenes és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa nombroses espècies oriündes d'Amèrica del Sud les àrees de distribució de les quals es troben entre el nord de Colòmbia i Veneçuela fins a l'extrem sud d'Argentina i Xile.[1] Són popularment conegudes com a cistellers[2] en referència als nius ovoïdals que construeixen teixint branquetes i herba.
Les espècies anteriorment agrupades en els gèneres Schizoeaca i Oreophylax, ara reunides en el present,[3]
Descripció
[modifica]Els cistellers són furnàrids petits, mesuren entre 14,5 i 19 cm de longitud, generalment de cua llarga, que es troben en pastures o terrenys arbustius oberts o semioberts, principalment als Andes (algunes espècies ocorren en diversos altres ambients geogràfics). Són primàriament terrestres, tímids i difícils de ser ben observats, cosa que fa encara més difícil de distingir les moltes espècies que s'assemblen l'una amb l'altra. Són punts claus de distinció la presència o absència d'estriat, per dalt o per baix; la presència de mascareta, generalment marro-ataronjat; i l'extensió marronosa a la cua. Les rectrius són amples i arrodonides en algunes espècies, més estretes i puntuades en altres. Tots els cistellers tenen vocalitzacions força similars, de manera que la veu té valor limitat en la separació de les diverses espècies. S'alimenten principalment d'insectes i altres invertebrats.[4] La majoria són espècies sedentàries, però almenys dues espècies (Asthenes pyrrholeuca i Asthenes hudsoni) són migratòries.[5]
Taxonomia i etimologia
[modifica]Els estudis genètics moleculars d'Irestedt et al. (2006)[6] i Moyle et al. (2009) trobaren que Asthenes era un gènere polifilètic. Estudis posteriors de Derryberry et al. (2010b, 2011),[7][8] amb un mostreig de tàxons major, van mostrar que quatre espècies llavors col·locades en aquest gènere (A. humicola, A. patagonica, A. steinbachi, A. cactorum), estaven realment més properes a un grup de gèneres consistents de Pseudoseisura, Xenerpestes, etc., i van nomenar un nou gènere, Pseudasthenes, per a aquelles quatre espècies. Aquest canvi taxonòmic va ser aprovat a la Proposta N° 433 al SACC.[9]
Després de la transferència de les quatre espècies per a Pseudasthenes, Asthenes romania parafilètic pel fet que l'espècie Oreophylax moreirae i totes les espècies llavors agrupades a Schizoeaca (harterti, helleri, vilcabambae, palpebralis, coryi, perijana, fuliginosa i griseomurina) estaven barrejades en el mateix.[10]
D'aquesta manera, es va proposar la transferència de les espècies llavors a Oreophylax i Schizoeaca a Asthenes, cosa que va ser aprovada en la Proposta N° 434 al SACC.[3]
El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης asthenēs» que significa “insignificant”.[11]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 29 espècies:[12]
- cisteller d'Orbigny - (Asthenes dorbignyi).
- cisteller d'Arequipa - (Asthenes arequipae), (Asthenes (dorbignyi) arequipae).[a][4][13][14][15]
- cisteller de Huancavelica - (Asthenes huancavelicae), (Asthenes (dorbignyi) huancavelicae).[15]
- cisteller de Berlepsch - (Asthenes berlepschi).
- cisteller beccurt - (Asthenes baeri).
- cisteller del Cipó - (Asthenes luizae).
- cisteller de Hudson - (Asthenes hudsoni).
- cisteller austral - (Asthenes anthoides).
- cisteller de l'Urubamba - (Asthenes urubambensis).
- cisteller flamulat - (Asthenes flammulata).
- cisteller de Junín - (Asthenes virgata).
- cisteller cuabarrat - (Asthenes maculicauda).
- cisteller de Wyatt - (Asthenes wyatti).[b][15][17]
- cisteller de Córdoba - (Asthenes sclateri).
- cisteller gorja-ratllat - (Asthenes humilis).
- cisteller pàl·lid - (Asthenes modesta).
- cisteller d'Itatiaia - (Asthenes moreirae).
- cisteller becfí - (Asthenes pyrrholeuca).
- cisteller gorjanegre - (Asthenes harterti).
- cisteller de la puna - (Asthenes helleri).
- cisteller de Vilcabamba - (Asthenes vilcabambae).
- cisteller d'Ayacucho - (Asthenes ayacuchensis).[c][18][19][20]
- cisteller dels canyons - (Asthenes pudibunda).
- cisteller frontvermell - (Asthenes ottonis).
- cisteller d'Iquico - (Asthenes heterura).
- cisteller d'ulleres - (Asthenes palpebralis).
- cisteller de Cory - (Asthenes coryi).
- cisteller de Perijá - (Asthenes perijana).
- cisteller de barbeta blanca - (Asthenes fuliginosa).
- cisteller murí - (Asthenes griseomurina).
- cisteller cuablanc[21] - (Asthenes usheri), (Asthenes (dorbignyi) usheri).[d][15]
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ Les espècies A. arequipae i A. huancavelicae són reconegudes com a espècies separades d'A. dorbignyi per l'IOC, Manual dels Ocells del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) seguint diversos autors, com Ridgely & Tudor, 2009 i Fjeldså & Krabbe, 1990. Tanmateix, la Proposta N° 27 del SACC, proposant-ne la separació es troba pendent d'aprovació esperant més dades.
- ↑ El grup del sud de subespècies Asthenes sclateri conegut com a cistell de Córdoba, és considerat coespecífic amb Asthenes wyatti per HBW, BLI, i més recentment per l'IOC i Clements checklist/eBird,[16] pel fet que les diferències morfològiques i vocals són molt lleugeres, i a l'ocurrència d'intergradació del llac Titicaca.
- ↑ L'espècie A. ayacuchensis va ser separada d'A. vilcabambae amb base a les evidències vocals i moleculars subministrades per Hosner et al (2015); el que va ser aprovat a la Proposta N° 697 al SACC.
- ↑ Addicionalment, HBW i BLI també reconeixen A. usheri com a espècie separada d'A. dorbignyi, amb base en diferències morfològiques i de vocalització.
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ «Asthenes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 febrer 2025].(català)
- ↑ 3,0 3,1 «Proposal (434): Place all members of Schizoeaca and Oreophylax in Asthenes». South American Classification Committee, 01-04-2010. [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. ed.. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 288–289, làmines 7(12–17), Asthenes, p. 290–294, làmines 8(1–19)».. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Claramunt, Santiago; Aldabe, Joaquín; Etchevers, Ismael; Di Giacomo, Adrián S.; Kopuchian, Cecilia «Distribution, migratory behavior, and conservation of Hudson’s Canastero Asthenes hudsoni (Furnariidae): a grassland specialist from the humid Pampas» (en anglès). Avian Conservation and Ecology, 17, 1, 2022. DOI: 10.5751/ACE-02152-170125. ISSN: 1712-6568.
- ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «Evolution of the ovenbird‐woodcreeper assemblage (Aves: Furnariidae) ‐ major shifts in nest architecture and adaptive radiation» (en anglès). Journal of Avian Biology, 37, 3, 5-2006, pàg. 260–272. DOI: 10.1111/j.2006.0908-8857.03612.x. ISSN: 0908-8857.
- ↑ Derryberry, Elizabeth; Claramunt, Santiago; O’Quin, Kelly E.; Aleixo, Alexandre; Chesser, R. Terry «Pseudasthenes, a new genus of ovenbird (Aves: Passeriformes: Furnariidae)». Zootaxa, 2416, 1, 01-04-2010. DOI: 10.11646/zootaxa.2416.1.4. ISSN: 1175-5334.
- ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, pàg. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ «Proposal (433): Recognize a new genus Pseudasthenes for some members of Asthenes». South American Classification Committee, 01-04-2010. [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ Remsen, J. V. Genus Schizoeaca (Thistletails) in the Handbook of the Birds of the World. vol.8. Barcelona: Lynx edicions, 2003, p. 271-274. ISBN 978-84-87334-50-4.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 57. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Fjeldså, Jon; Krabbe, Niels. Birds of the High Andes: A Manual to the Birds of the Temperate Zone of the Andes and Patagonia, South America (en anglès). Zoological Museum, University of Copenhagen, 1990. ISBN 978-87-88757-16-3.
- ↑ «Proposal (27): Elevate subspecies huancavelicae and arequipae of Asthenes dorbignyi to species rank». South American Classification Committee. [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en inglés). Barcelona. Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ Greeney, Harold F.; Boesman, Peter F. D.; Remsen, Jr., J. V.. Streak-backed Canastero (Asthenes wyatti) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2023-10-24. DOI 10.2173/bow.stbcan9.01.
- ↑ Hosner, Peter A.; Cueto-Aparicio, Luis; Ferro-Meza, Gregorio; Miranda, Darwin; Robbins, Mark B. «Vocal and Molecular Phylogenetic Evidence for Recognition of a Thistletail Species (Furnariidae: Asthenes ) Endemic to the Elfin Forests of Ayacucho, Peru» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 127, 4, 12-2015, pàg. 724–730. DOI: 10.1676/14-179. ISSN: 1559-4491.
- ↑ «Proposal (697): Elevate Asthenes vilcabambae ayacuchensis to species rank». South American Classification Committee, 01-01-2016. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Kirwan, Guy M. Ayacucho Thistletail (Asthenes ayacuchensis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.vilthi3.01.
- ↑ «cisteller cuablanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 febrer 2025].(català)
