Vés al contingut

Escorpènids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scorpaenidae)
Infotaula d'ésser viuEscorpènids
Scorpaenidae Modifica el valor a Wikidata

Pterois antennata Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1826

Els escorpènids (Scorpaenidae) són una família de peixos osteïctis actinopterigis pertanyent a l'ordre dels escorpeniformes. Viuen als mars i oceans de clima temperat, tropical i fred (sobretot, a l'Indic i el Pacífic).[2][3][4] Algunes espècies (com ara, l'escórpora fosca, el captinyós i el cap-roig) són comunes als Països Catalans i hi assoleixen un cert interès comercial per al consum humà.[5] A més, moltes altres s'adapten a viure bé en captivitat i formen part del comerç internacional de peixos d'aquari.[4]

Morfologia

[modifica]
Scorpaena colorata
Scorpaenodes littoralis
Rhinopias frondosa
Pterois miles
Sebastapistes strongia
Scorpaenopsis oxycephala

Són de dimensions petites o mitjanes (entre 5-40 cm quan són adults) i proveïts d'apèndixs dèrmics i crestes òssies que els donen un aspecte característic. Cos comprimit i cobert d'escates. Cap voluminós. Boca terminal, obliqua, protràctil i amb les dents de la mandíbula superior disposades en bandes. Ulls grossos, voluminosos i situats en posició gairebé dorsal. L'aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall. Aletes ventrals en posició toràcica. Una única aleta dorsal dividida en dues parts perfectament diferenciades: una d'anterior (de radis tous i baixos) i una de posterior (de radis espinosos i alts). El preopercle i l'opercle són proveïts d'espines planes. Algunes espècies no tenen bufeta natatòria. Coloració protectora que els camufla perfectament amb l'entorn (aquesta família conté els peixos més verinosos del món i molts d'ells presenten colors brillants). Les aletes dorsal, anal i pelvianes poden tindre espines amb una glàndula verinosa (la picada pot variar en intensitat des de quelcom semblant a una picada d'abella a un dolor insuportable i, de vegades - com en el cas del peix pedra - pot produir la mort).[5][4][2][6]

Ecologia

[modifica]
Pterois lunulata
Taenianotus triacanthus
Il·lustració de l'any 1905 de Rhinopias xenops
Pontinus longispinis

Són peixos bentònics, d'aigües dolces (encara que hi són rars), salabroses i salades, els quals habiten en fons rocallosos, sorrencs o fangosos, esculls de corall i algars de poca fondària (tot i que algunes espècies viuen a una profunditat de 2.200 m).[4][7][2] Es nodreixen de crustacis i peixos.[4] La fertilització és majoritàriament interna i les larves són planctòniques. En algunes espècies, els ous són dipositats en un globus d'aspecte gelatinós.[4][8]

Gèneres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  2. 2,0 2,1 2,2 Marine Species Identification Portal Arxivat 2021-12-06 a Wayback Machine. (anglès)
  3. ZipCodeZoo (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 FishBase (anglès)
  5. 5,0 5,1 «Escorpènids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Animal-World (anglès)
  7. Eschmeyer, William N., 1998. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. pp. 175-176. ISBN 0-12-547665-5
  8. L'oviparisme en la família Scorpaenidae (Pisces: Scorpaeniformes) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (català)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Fowler H. W., 1938, Descriptions of new fishes obtained by the United States Bureau of Fisheries steamer "Albatross", chiefly in Philippine seas and adjacent waters. Proceedings of the United States National Museum v. 85 (núm. 3032). 31-135.
  10. Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
  11. 11,0 11,1 Jordan D. S. & Starks E. C., 1904. A review of the scorpaenoid fishes of Japan. Proceedings of the United States National Museum v. 27 (núm. 1351). 91-175.
  12. Schmidt P. J., 1929. On Hoplosebastes armatus, a new genus and new species of the family Scorpaenidae from Japan. C. R. Acad. Sci. Leningrad Núm. 8 (1929). 194-196.
  13. Eschmeyer, W. N., 1965. Three new scorpionfishes of the genera Pontinus, Phenacoscorpius and Idiastion from the western Atlantic Ocean. Bull. Mar. Sci. v. 15 (núm. 3): 521-534.
  14. Jordan D. S. & Evermann B. W., 1903. Description of a new genus and two new species of fishes from the Hawaiian Islands. Bull. U. S. Fish Comm. v. 22 (1902). 209-210.
  15. Fowler H. W., 1935. Description of a new scorpaenoid fish (Neomerinthe hemingwayi) from off New Jersey. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 87. 41-43.
  16. Mandrytsa S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. Scorpaenoid fishes . 1-393.
  17. 17,0 17,1 Bleeker P., 1876. Genera familiae Scorpaenoideorum conspectus analyticus. Versl. Akad. Amsterdam (Ser. 2) v. 9. 294-300.
  18. Regan, C. T., 1908. Report on the marine fishes collected by Mr. J. Stanley Gardiner in the Indian Ocean. Trans. Linn. Soc. London (Ser. 2, Zool.) v. 12 (pt 3): 217-255, Pls. 23-32.
  19. Poey F., 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Tomo 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2. 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442.
  20. Bleeker P., 1856. Beschrijvingen van nieuwe en weinig bekende vischsoorten van Amboina, verzameld op eene reis door den Molukschen Archipel gedaan in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist, in September en Oktober 1855. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1. 1-76.
  21. Oken L., 1817. V. Kl. Fische. Isis (Oken) v. 8 (núm. 148). 1779-1782 (for 1179-1182 + (1182a)).
  22. Gill T. N., 1905. Note on the genera of synanceine and pelorine fishes. Proceedings of the United States National Museum v. 28 (núm. 1394). 221-225.
  23. Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-06-10. [Consulta: 30 setembre 2010].
  24. Bleeker P., 1857. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Sangi-eilanden. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 13. 369-380.
  25. Heckel J. J., 1837. Ichthyologische Beiträge zu den Familien der Cottoiden, Scorpaenoiden, Gobioiden und Cyprinoiden. Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2. 143-164.
  26. Streets T. H., 1877. Ichthyology. A: Contributions to the natural history of the Hawaiian and Fanning islands and Lower California, made in connection with the United States North Pacific surveying expedition, 1873-1875. Bull. U. S. Natl. Mus. Núm. 7. 43-102.
  27. Lacépède B. G. E., 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4. i-xliv + 1-728.
  28. Nakabo T. & Yamada U., 1996. Ursinoscorpaenopsis kitai, a new genus and species of Scorpaenidae from the East China Sea. Ichth. Research v. 43 (núm. 2). 141-145.
  29. Animal Diversity Web (anglès)
  30. AQUATAB (anglès)
  31. BioLib (anglès)
  32. Catalogue of Life (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Cataudella, S., M.V. Civitelli i E. Capanna, 1973, The chromosomes of some mediterranean teleosts: Scorpaenidae, Serranidae, Labridae, Blennidae, Gobiidae (Pisces: Scorpaeniformes, Perciformes). Boll. Zool. 40(3-4):385-389.
  • Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978, I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes) Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  • Yokoyama, T., N. Ebitani i T. Kubo, 1992, Karyotypes and banding patterns in eight species of the scorpionfish (Scorpaenidae). Zool. Sci. 9(6):1210.