Ruda de ca
Scrophularia canina  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Scrophulariaceae |
| Gènere | Scrophularia |
| Espècie | Scrophularia canina L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La ruda de ca (Scrophularia canina)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Scrophularia dins la família de les escrofulariàcies (Scrophulariaceae). És una planta nativa de l'Europa mediterrània, parts d'Europa central, el nord d'Àfrica i part de Turquia, manca a Xipre i al llevant mediterrani.[2]
A les Illes Balears, es troba la subespècie Scrophularia canina subsp. ramosissima, el camot, que viu als arenals costaners de Menorca, i la subespècie canina, que es troba a llocs pedregosos de la costa i la muntanya de Mallorca.[3]
Addicionalment pot rebre els noms d'escrofulària de ca, escrofulària de gos, herba de les escròfules, herba pudent, ruda de gos i setge. També s'han recollit les variants lingüístiques herba de les escrofules, herba pudenta i setja.[1]
Descripció
[modifica]És una planta perenne de mida petita o mitjana, amb moltes branques que semblen partir de la base de la planta, les fulles inferiors són pinnades i es disposen de manera oposades, les superiors acostumen a ser entre el·líptiques i oblongues, dentades o no. Les flors són nombroses i petites, de 4 a 5 mm de llargària, són de color violeta amb algunes zones blanques, i tenen forma tubular amb dos llavis, essent el superior força més gran. Floreix d'abril a setembre.[4][5][3] El seu nom es deu al fet que era utilitzada per a curar la sarna dels cans.
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6][7]
Subespècies
[modifica]Dins d'aquesta espècie es reconeixen les set subespècies següents :[2]
- Scrophularia canina subsp. bicolor (Sm.) Greuter
- Scrophularia canina subsp. canina
- Scrophularia canina subsp. crithmifolia (Boiss.) O.Bolòs & Vigo
- Scrophularia canina subsp. hoppei (W.D.J.Koch) P.Fourn.
- Scrophularia canina subsp. pinnatifida (Brot.) J.-M.Tison
- Scrophularia canina subsp. ramosissima (Loisel.) Bonnier & Layens — camot
- Scrophularia canina subsp. tristis (K.Malý) V.Nikolić
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Scrophularia canina». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Scrophularia canina» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Scrophularia canina L.». Herbari virtual del Mediterrani occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Grey-Wilson i Blamey, 1984, p. 318.
- ↑ Grey-Wilson i Blamey, 1989, p. 356.
- ↑ «Scrophularia canina L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 621.
Bibliografia
[modifica]- Grey-Wilson, Christopher; Blamey, Marjorie. Guide complet des fleurs de montagne : Alpes, Pyrénées, Apennins, Vosges, Jura, Massif Central (en francès). Delachaux & Niestlé S.A., 1984. ISBN 2-603-0054-9.
- Grey-Wilson, Christopher; Blamey, Marjorie. The illustrated flora of Britain and northern Europe (en anglès). Hodder & Stoughton, 1989. ISBN 0 340 40170 2.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
