Xaiota
Sicyos edulis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Tribu | Sicyoeae |
| Gènere | Sicyos |
| Espècie | Sicyos edulis (Jacq.) Swartz |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sechium edule Chayota edulis Sechium edule subsp. sylvestre
|
.svg){kind=icon}
El xaiot,[1] xaiota,[1][2][3] sequi,[1][3][4] segui,[5] (chayote en castellà) (Sechium edule), és una espècie comestible de planta dins la família cucurbitàcia. És originària de mesoamèrica on és molt cultivada com també en altres zones del món. La paraula chayote prové del nàhuatl chayohtli. Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També es poden menjar els brots i les fulles. La paraula xaiot prové de l'espanyol chayote, que designa el fruit i la planta igualment. L'arrel de la planta es diu xinta i es pot menjar ; en nahuatl, chayotli anomena només el seu fruit espinós, i en castellà el nahuatlisme chinchayote designa l'arrel.
La planta és una liana que pot arribar als 12 metres de llargada, les fulles tenen forma de cor. El fruit acostuma a tenir forma de pera amb una llargada de 10 a 20 centímetres. Les arrels són tuberoses.
Galeria
[modifica]-
Varietat perulero -
Procés reproductiu
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marrugat Cuyàs, Ramon. «L'adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d'Amèrica i llur incidència en la lexicografia». www.tdx.cat, 2014. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Gastronomia – Restaurant Sant de Carme Ruscalleda». Voltarivoltar.com, 05-03-2014. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Sechium edule (Jacq.) Sw.». Floracatalana.net. Arxivat de l'original el 2016-02-07. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «sequi». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Joan Vallès; Joan Veny; Josep Vigo; M. Àngels Bonet; M. Antònia Julià; Joan Carles Villalonga. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Universitat de Barcelona, 2014, p. 1124. ISBN 978-84-475-3855-3.
Bibliografia
[modifica]- Rafael Lira Saade. 1996. Chayote Sechium edule (Jacq.) Sw. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. 8. Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research, Gatersleben/International Plant Genetic Resources Institute, Rome, Italy. ISBN 92-9043-298-5 available in pdf format
Enllaços externs
[modifica]
- Chayote Information Purdue University Horticulture
- Growing Chayote Mother Earth News