Secularitat
|
No s'ha de confondre amb secularisme. |
La secularitat és l'estat de no estar relacionat o de ser neutral pel que fa a la religió o el que és considerat espiritual.[1] Els orígens de la secularitat es poden rastrejar a la mateixa Bíblia i es van concretar a través de la història cristiana fins a l'era moderna.[2] A l'època medieval hi havia els anomenats clergues seculars,[3] que exercien enmig de la gent, que es diferenciaven dels regulars, que seguien un orde religiós.[4][5][6] A més, les entitats seculars i religioses no estaven separades en l'època medieval, sinó que coexistien i interactuaven de manera natural.[7][8] La paraula "secular" té un significat molt semblant al profà tal com s'utilitza en un context religiós.
A principis del segle XXI, tot allò que no estigui directament relacionat amb la religió es pot considerar secular, és a dir, neutral per a la religió.[9] La secularitat no vol dir “antireligiós”, sinó “no relacionat amb la religió”. Moltes activitats en les organitzacions religioses són seculars i, tot i que hi ha múltiples tipus de secularitat o secularització, la majoria no condueixen a la irreligiositat.[10] Lingüísticament, un procés pel qual qualsevol cosa esdevé secular s'anomena secularització, encara que el terme es reserva principalment a la secularització de la societat; i qualsevol concepte o ideologia que promogui allò secular es pot anomenar secularisme, un terme generalment aplicat a la ideologia que no es deixa influenciar per cap influència religiosa en l'esfera pública. Els estudiosos reconeixen que la secularitat està estructurada per models protestants de cristianisme, comparteix un llenguatge paral·lel a la religió i intensifica trets protestants com l'iconoclàstia, l'escepticisme envers els rituals i posa l'accent en les creences.[11] En fer-ho, el secularisme perpetua els trets cristians amb un nom diferent.[11]
La majoria de les cultures d'arreu del món no tenen tensió ni visions dicotòmiques de la religió i la secularitat.[12] Com que la religió i allò secular són conceptes occidentals que es van formar sota la influència de la teologia cristiana, altres cultures no tenen necessàriament paraules o conceptes que s'hi s'assemblin o siguin equivalents.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «secular». enciclopedia.cat. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ Berlinerblau, Jacques. Secularism: The Basics. Routledge, 2022. ISBN 9780367691585.
- ↑ «clergue secular». enciclopedia.cat. [Consulta: 2024].
- ↑ Thomas, Hugh M. The Secular Clergy in England, 1066-1216. Oxford University Press, 2014. ISBN 9780198702566.
- ↑ Eller, Jack David. Introducing Anthropology of Religion : Culture to the Ultimate. Third. Routledge, 2022, p. 282. ISBN 9781032023045.
- ↑ «Secular Priest». . Brill, 4-2011. DOI: 10.1163/1877-5888_rpp_SIM_124156.
- ↑ Tierney, Brian. The Crisis of Church and State, 1050-1300 : With Selected Documents. Toronto: Published by University of Toronto Press in association with the Medieval Academy of America, 1988. ISBN 9780802067012.
- ↑ Strayer, Joseph R. On the Medieval Origins of the Modern State. Princeton: Princeton University Press, 2016. ISBN 9780691169330.
- ↑ Lee, 2015, p. 31–37.
- ↑ Eller, Jack. «What is Atheism?». A: Zuckerman. Atheism and Secularity. Santa Barbara, Calif.: Praeger, 2010, p. 12–13. ISBN 9780313351839.
- ↑ 11,0 11,1 Blankholm, Joseph. The Secular Paradox : On the Religiosity of the Not Religious. New York: New York University Press, 2022, p. 8. ISBN 9781479809509.
- ↑ Zuckerman, Galen i Pasquale, 2016, p. 31.
- ↑ Juergensmeyer 2017 ; Zuckerman, Galen & Pasquale 2016, ch. 2.
Bibliografia
[modifica]- Lee, Lois. Recognizing the Non-religious: Reimagining the Secular. Oxford University Press, 2015.
- Zuckerman, Phil; Galen, Luke W.; Pasquale, Frank L. «Secularity Around the World». A: The Nonreligious: Understanding Secular People and Societies. New York: Oxford University Press, 2016. DOI 10.1093/acprof:oso/9780199924950.001.0001. ISBN 978-0-19-992494-3.
- Juergensmeyer, Mark. «The Imagined War Between Secularism and Religion». A: Zuckerman, Phil. The Oxford Handbook of Secularism. New York: Oxford University Press, 2017, p. 71–84. DOI 10.1093/oxfordhb/9780199988457.013.5. ISBN 978-0-19-998845-7.