Semion Ignàtiev

Semion Denísovitx Ignàtiev
Семён Денисович Игнатьев

Biografia
Naixement	1r setembre 1904 (Julià) Karlivka (Ucraïna) (en)
Mort	27 novembre 1983 (79 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Ministre de la Seguretat de l'Estat
9 d'agost de 1951 – 5 de març de 1953
← Víktor Abakúmov càrrec suprimit →
Membre del Presídium del Comitè Central del PCUS
16 d'octubre de 1952 – 6 de març de 1953
Membre del Secretariat del Comitè Central
6 de març de 1953 – 6 d'abril de 1953
Dades personals
Nacionalitat	Rus Soviètic
Formació	Acadèmia Industrial
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Participà en
27 gener 1959	21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
14 febrer 1956	XX Congrés del PCUS
5 octubre 1952	19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis
Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Orde de la Revolució d'Octubre  Medalla dels Treballadors Distingits
Llista Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 27 març 1958 – 22 abril 1962 Legislatura: cinquena legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 20 abril 1954 – 26 març 1958 Legislatura: quarta legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica Minister for State Security (en) 9 agost 1951 – 15 març 1953 ← Sergei Ogoltsov (en) Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 12 juny 1950 – 19 abril 1954 Legislatura: tercera legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 12 març 1946 – 11 juny 1950 Legislatura: segona legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 12 gener 1938 – 11 març 1946 Legislatura: primera legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica

Semion Denísovitx Ignàtiev (en rus Семён Денисович Игнатьев) (Karlivka, Ucraïna, 14 de setembre de 1904 – Moscou, 27 de novembre de 1983) va ser un polític soviètic.

Ignàtiev era fill d'una família camperola. Entre 1914 i 1919 va treballar al ferrocarril de Bukharà i des de 1919 és membre del Komsomol regional de l'Amudarià. Des de 1920 comença a treballar als òrgans de la Txekà. S'afilià al Partit Comunista el 1926. Durant la major part de la seva carrera va ser un discret apparàttxik que serví com a Secretari del Partit a les repúbliques autònomes de Buriàtia i Baixkíria, més endavant a Belarús i, finalment, a l'Uzbekistan. El 1950 va ser cridat a Moscou, car Stalin el volia per contrarestar la influència de Lavrenti Béria i de Víktor Abakúmov, els dos principals oficials de la policia secreta en aquells moments.

El 1951 va ser escollit per Stalin per substituir Abakúmov com a ministre de l'MGB, el departament encarregat de la seguretat de l'Estat. Durant la seva estada al capdavant de la policia secreta, Ignàtiev investigà el Complot dels Metges i ajudà a propagar l'antisemitisme a la Unió Soviètica, seguint les ordres directes de Stalin.

Entre 1952 i 1961 va ser membre del Comitè Central del PCUS. També va ser membre durant un breu període del Presídium del Comitè Central del PCUS (anteriorment anomenat Politburó), durant els darrers mesos de vida de Stalin.

Immediatament després de la mort de Stalin, Ignàtiev va perdre la major part del seu poder, i Béria va absorbir el MGB al seu MVD el 5 de març de 1953. Ignàtiev va ser enviat altre cop a Baixkíria i acabà la seva carrera política com a Secretari del Partit a la República Socialista Soviètica Autònoma de Tartària, abans de retirar-se el 1960.

A diferència de Béria i d'Abakúmov, que van ser executats el 1953, Ignàtiev va ser l'únic cap de la policia secreta de Stalin que va gaudir d'una mort pacífica. Va morir a Moscou el 1983 i va ser enterrat al cementiri de Novodévitxi, juntament amb altres membres de l'elit soviètica.

Va ser condecorat amb quatre ordes de Lenin.

Bibliografia

• Gorlitzki, Yoram, i Khlevniuk, Oleg: Cold Peace: Stalin and the Soviet Ruling Circle, 1945-1953, Oxford, 2004.
• Marie, Jean-Jacques: Staline, París, 2001.
• Sebag Montefiore, Simon: Stalin: The Court of the Red Tsar, Londres, 2004.

Enllaços externs

• Biografia de Semion Ignàtiev Arxivat 2007-08-18 a Wayback Machine. (rus)
• Perfil oficial de Semion Ignàtiev Arxivat 2007-02-22 a Wayback Machine. (rus)