Serp blanca

Serp blanca

Rhinechis scalaris
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	61565
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Colubridae
Gènere	Rhinechis
Espècie	Rhinechis scalaris Schinz, 1822
Nomenclatura
Sinònims	Coluber scalaris Schinz, 1822 Xenodon michahelles Schlegel, 1837 Rhinechis scalaris — A.M.C. Duméril, Bibron & A.H.A. Duméril, 1854 Elaphe scalaris — Kahl et al., 1980 Zamenis scalaris — Zaher et al., 2012
Distribució

La serp blanca, serp ratllada o sacre (Zamenis scalaris) és una espècie de serp no verinosa de la família Colubridae, que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord, és a dir, tot el nord de la península excepte un estret tram al final oriental dels Pirineus Catalans i a les Alberes, que connecta el seu hàbitat amb el de la Catalunya del Nord.

Descripció

És una serp fàcilment identificable perquè té dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de H majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra H desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de V sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.

La forma jove ha originat el nom científic (scalaris = ‘d'escala’), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre. Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm.

Hàbitat

S'estén per diversos biòtops, com conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. És molt abundant.

Costums

Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).

Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.

Alimentació

Exemplar immadur de serp blanca.

Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.

Reproducció

La còpula es realitza entre la fi d'abril i juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 × 16-21 mm. La durada de la incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment l'eclosió s'efectua de mitjan setembre a principi d'octubre.

Bibliografia

• Borràs, Antoni; Junyent, Francesc. Vertebrats de la Catalunya central. Manresa: Edicions Intercomarcals, S.A., 1993, p. 66. ISBN 84-88545-01-0. 

Vegeu també

• Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya

Enllaços externs

• Fotografies d'aquesta espècie de serp. Arxivat 2020-05-07 a Wayback Machine. (anglès)
• Àmplia informació sobre aquesta serp. Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine. (anglès)
• Vídeo mostrant un exemplar de serp blanca.
• Àrea de distribució de la serp d'Esculapi i de la serp blanca als Països Catalans
• Més fotografies