Vés al contingut

Serra Seca (Odèn)

(S'ha redirigit des de: Serra de Serra Seca (Odèn))
Aquest article tracta sobre el Serra Seca d'Odèn. Vegeu-ne altres significats a «Serra Seca (Montferrer i Castellbò)».
Plantilla:Infotaula indretSerra Seca
Imatge
Serra Seca des del Puig Sobirà Modifica el valor a Wikidata
Tipusserra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaSerra de Turp i Móra Comdal - Valldan Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaOdèn (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 07′ 03″ N, 1° 22′ 45″ E / 42.117408°N,1.379294°E / 42.117408; 1.379294
SerraladaPrepirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.287 m Modifica el valor a Wikidata
Materialconglomerat Modifica el valor a Wikidata

Serra Seca és una serra situada al SW de Cambrils d'Odèn orientada de nord a sud i que separa els pobles de Cambrils d'Odèn (a l'est) dels d'El Sàlzer i La Móra Comdal.[1]

L'extrem nord de la serra és el que assoleix major altitud i està situat a poc més de 700 m. (vo)[2] a l'oest de Cambrils. La carretera que va de Cambrils cap a Montpol hi passa per la seva falda tot just haver deixat enrere el castell de Cambrils i pràcticament no se'n separarà al llarg del seu quilòmetre i mig de llargada. Pel sud la serra acaba a la rasa del Sàlzer.

Els cims principals

[modifica]

De nord a sud, els seus principals cims són:

La Serra Seca en una imatge del 1913

Segons sembla, el Roc de les Onze és anomenat així perquè és una penya orientada al sud i a la seva paret oriental no li començava a tocar el Sol fins a les onze en punt del matí (hora vella, és clar).

Materials geològics

[modifica]

Els materials que la formen són, fonamentalment, conglomerats amb nivells de gresos i lutites de la part alta de l'oligocè més abundants a la meitat nord mentre que a la meitat sud hi predominen conglomerats polimíctics de l'oligocè inferior.

Referències

[modifica]
  1. «Serra Seca (Odèn)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Distància a "vol d'ocell", és dir, en línia recta i sense considerar els pendents que pot presentar el terreny.