Serra de Guadarrama
(es) Sierra de Guadarrama  | ||||
| ||||
| Tipus | serralada serra | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Guadarrama | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc nacional de la Serra de Guadarrama, Parc Natural de Penyalara, Cuenca Alta del Río Manzanares (en)  i Sierra Norte de Guadarrama Natural Park (en) | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castella i Lleó (Espanya) i Comunitat de Madrid (Espanya) | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Central | |||
| Format per | Cuerda Larga (en) Serra de Malagón Sierra de Ojos Albos (en) Sierra del Hoyo (en) Montes Carpetanos (en) La Mujer Muerta (en) Sierra de la Morcuera (en) Sierra de la Cabrera (en)
| |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.430 m | |||
| Dimensió | 80 ( ) km | |||
| Punt més alt | Peñalara (2.428 m ) | |||
| Material | granit gneis | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 30 novembre 1808 | Batalla de Somosierra | |||
| 6 juny 1937 | Segovia Offensive (en) | |||
| 24 juliol 1936 | Battle of Guadarrama (en) | |||
_(color,_contrast).jpg)
La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra té uns 80 km de longitud i el seu pic més alt és Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.
La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi roig i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'àguila imperial o el voltor negre, entre altres.
La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.
Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa de vegades per al medi ambient.
