Setge de Bergen op Zoom
| Guerra dels Vuitanta Anys | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Bergen op Zoom (1622) Setge de Bergen op Zoom (1622) (els Països Baixos) | |||
.jpg) Bergen op Zoom al voltant de 1620 | |||
| Tipus | batalla i setge  | ||
| Data | 18 de juliol de 1622 | ||
| Coordenades | 51° 30′ N, 4° 18′ E / 51.5°N,4.3°E | ||
| Lloc | Bergen op Zoom | ||
| Resultat | Victòria de les Províncies Unides | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Inicis de la revolta (1567–1572) | |
Revolta (1572–1576) | |
Brielle – Goes – Haarlem – Flushing – Borsele - Haarlemmermeer - Zuiderzee – Alkmaar – Leiden Reimerswaal – Mookerheyde – Zierikzee (1576) | |
De la pacificació de Gant a la Unió d'Utrecht (1576–1579) | |
Secessió i reconquesta (1579–1588) | |
Ressorgiment de la República (1588–1609) | |
Bergen op Zoom (1588) - Gravelines – Expedició Drake-Norris del 1589 − Breda (1590) – Deventer (1591)– Groenlo (1595) – Turnhout (1597) − Groenlo (1597) – Nieuwpoort – Oostende – Sluis (1603) − Groenlo (1606) – Gibraltar (1607) | |
Treva dels dotze anys (1609-1621) | |
Guerra dels trenta anys (1621-1648) | |
Gibraltar (1621) – Bergen-op-Zoom (1622) – Breda (1624) – Salvador − San Juan (1625) – Groenlo – Badia de Matanzas − 's-Hertogenbosch – Albrolhos – Bruges – Slaak – Maastricht − Leuven – Schenkenschans – Lizard Point – Breda (1637) – Venlo − Kallo – Geldern – Acció de Horna – Les Dunes – Hulst (1640) − Cap Sant Vincent (1641) - Hulst (1645) – Manila – Puerto de Cavite |
Setge de Bergen op Zoom de 1622 fou un dels combats de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Antecedents
[modifica]Després de la treva, Maurici d'Orange va concentrar les seves tropes a Emmerich am Rhein i Rees, mentre Ambrosi Spinola es va concentrar en els territoris alemanys, on ja ocupava Aquisgrà i Wesel, i el febrer de 1622 va capturar Jülich quan Maurici no va poder socórrer la ciutat.[1]
El setge
[modifica]El 18 de juliol de 1622 un exèrcit de 20.600 soldats a les ordres d'Ambrosi Spinola iniciava el setge de l'estratègica ciutat marítima de Bergen op Zoom que obria les portes a les terres del Ducat de Brabant; però el terreny pantanós circumdant i el fet que els hispans no van poder tallar el canal marítim que unia la vil·la amb les illes de Zelanda facilitaren la resistència de la ciutat, que va rebre de manera constant reforços per terra i mar. Spínola va donar l'ordre de retirada el 3 d'octubre.[2]
Referències
[modifica]- ↑ van Nimwegen, Olaf. The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 207. ISBN 9781843835752.
- ↑ van Nimwegen, Olaf. The Dutch Army and the Military Revolutions, 1588-1688 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 208. ISBN 9781843835752.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Bergues sur le Soom assiégée le 18 de juillet 1622 desasstégée le 3 d'octobre ensuivant, selon la description faite par les trois pasteurs de l'église dicelle (1867). Société de l'histoire de Belgique. Bruselas.
- CESPEDES Y MENESES, Gonzalo (1634): Historia de don Felipe IIII. Barcelona.
- ELLIOT, John H (1990): El conde-duque de Olivares. Madrid.
- Fray Marcos de Guadalajara (1630): Historia Pontifical, General y Católica. Barcelona.
- ISRAEL, Jonathan Irvine (2003): Conflicts of empires. Spain, the Low Countries and the struggle for world supremacy (1585-1713). Londres.
- Memoires de Frederic Henri, Prince d'Orange (1733). Amsterdam.
- PARKER, Geoffrey (2000): El Ejército de Flandes y el Camino Español. Madrid.
- RODRÍGUEZ VILLA, Antonio (1905): Ambrosio Spínola. Ensayo biográfico. Madrid