Setge de Madîna Mayûrqa
| Croada contra Al-Mayûrqa | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Madîna Mayûrqa Setge de Madîna Mayûrqa (Països Catalans) | |||
 | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1229 | ||
| Coordenades | 39° 36′ N, 2° 36′ E / 39.6°N,2.6°E | ||
| Lloc | Madîna Mayûrqa | ||
| Resultat | victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Campanya de 1229-1230 | |
Campanya de 1230-1231 | |
El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Antecedents
[modifica]Després d'anteriors intents per desembarcar a terra, Jaume I aconseguí l'11 de setembre de 1229 desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponça. El mateix dia tengué lloc una batalla decisiva amb el musulmans, d'on sortiren vencedors i després acamparen allà per passar la nit.[1]
En tenir notícia, al vespre, de què el governador almohade de l'illa, Abū Yahyà Muhammad, havia reagrupat ses tropes i es dirigia cap on eren, Jaume I donar ordres a les tropes de romandre alerta per evitar un atac sorpresa de l'enemic, que fou derrotat en la batalla de Portopí.[2] La victòria va obrir el camí a la Host de Guillem II de Bearn i Montcada per iniciar el setge de Madîna Mayûrqa.[3]
El setge
[modifica]Els croats establiren el campament prop de la porta de Bab al-kahl, al nord-est de la ciutat, i instal·laren les màquines de setge, trabuquets, un fonèvol i un manganell, que immediatament van començar atacar la ciutat,[4] que esperava l'ajut de Abu-Zakariyyà Yahya I, governador almohade d'Ifríqiya.[5] i es defensava amb dos trabuquets i catorze algarrades.[6]
Progressivament s'anaren excavant tres trinxeres d'aproximació, que eren atacades pels musulmans i els atacs rebutjats, fins que s'arribà al peu d'una primera torre de la muralla de la Madîna, que fou excavada i apuntalada, per a continuació cremar els puntals fent caure la torre,[7] i poc després repetiren l'operació amb tres torres més.[8]
El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[9] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla.
Conseqüències
[modifica]Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[10] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[11] així com a la Serra de Tramuntana, on aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuaip de Xivert. El rei va tornar a Catalunya en novembre de 1230.
Curiositats
[modifica]En aquesta batalla Jaume el Conqueridor va dir la frase: «Vergonya, cavallers, vergonya», quan els cavallers es negaren tàcitament a assaltar la bretxa de la muralla de la ciutat musulmana.[12]
Així ho narra el rei al Llibre dels Feits':
| « | 65. E en tant vench en Jaçpert de Barberà, e dix a don Nuno que anàs enant. E dix él: faray ho [557]. E dixem nós: pus en Jaçpert hi va, iré hi yo. E con vós, dis don Nuno, ia us ha hom fet lleó aquí d'armes? Ben porets veer que tam bo o meylor ne trobarets con vós. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cavallers, los moros escridaren-se, e anaren gitan péres, e en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant devalaren bé ·I· git de pedra punyal [558] contra nós, e alguns cridaren: Vergonya [559]. E els serraïns no·ls seguiren: e aquests nostres aturaren-se, e en tant vench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cavallers bé que la guardaven o pus. E dixeren: heus aquí la senyera del Rey. E nos devalam pel puig en jos, e mesclam-nos ab la mota de la senyera. E pujam lessús tot en V [560]. E els sarraïns fugiren, e trobam bé ·II· milia de sarrahins que anaven denant nós a peu, e fugien, e no hi podíem aconseguir, tant era ujat lo nostre caval ni jo ni·ls altres cavallers. E quan fo la batayla vençuda, e fom sus, acostà's a nós don Nuno, e dix: bon dia és vengut a uós e a nós que tot és nostre, pus aquesta batayla havets vençuda. | » |
| — Jaume I el Conqueridor, directe.cat | ||
Referències
[modifica]- ↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 56.
- ↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 57.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 208.
- ↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 107.
- ↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 122.
- ↑ Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 115.
- ↑ Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 119.
- ↑ Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 120.
- ↑ Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616.
- ↑ Jaume el Conqueridor. Les Quatre Grans Cròniques. Edicions 62, 2009, p. 120. ISBN 8429762191.
Bibliografia
[modifica]- b. Abd Allah Ibn 'Amīra, Ahmad. kitab ta’rih Mayurqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Universitat Illes Balears, 2008. ISBN 8483840693.
- Jaume el Conqueridor. Llibre dels fets: La crònica del rei Jaume. Editorial Proa, 2008 (s.XIII). ISBN 8484371433.